29 de juny 2016

ARQUEOLOGIA DEL CAP I POTA


Lestiu sempre es lèpoca que hi han excavacions a la zona arqueològica de la Llosa, he pensat en retre homenatge a tots aquells nois que venen amb una cullereta i un pinzell per treure una mica de sorra .
Els convidaré a que la cullera la facin servir per un plat típic de la Catalunya profunda! El Cap i pota.
Així doncs aquí comença larqueologia del Cap i Pota.

Lingredient principal, la base daquest plat es el porc, la domesticació daquest quadrúpede es va produir simultàniament en diversos punts d'Europa i Àsia. Les investigacions apunten que va tenir lloc fa més de 6000 anys, si de fet els homes de lèpoca varen convertir en un animal de corral al que avui coneixem per a porc senglar o el seu cosi llunya vaja!


 La segona part es un sofregit molt facilo...posem que només fem servir ceba i pebrot.

La ceba té un origen incert ja que diferents estudis han assenyalat Àsia Occidental i el Nord d'Àfrica com a possibles llocs de naixement d'aquesta hortalissa, concretament en zones de Pèrsia, l'Índia o Egipte, respectivament. Els primers vestigis de consum humà es remunten a aquests dos últims països, fa més de 5.000 anys. La ceba ens ha acompanyat a tots els països Mediterranis des del principi ja gaudíem de aquest meravellós i dolcet bulb.



Del pebrot  vermell  existeixen evidències arqueològiques a Mèxic, que mostren que el gènere Capsicum ( el del pebrot) va ser cultivat fa més de 6000 anys i que és un dels primers cultius a Amèrica que s'autopoliniza (vaja que es un Juan Palomo). Aquest cultiu s'hauria donat simultàniament en diferents llocs de Sud-amèrica i Centreamèrica.

Així doncs encara que fa molts milers anys que hi es menjaven pebrots no va se fins que el nostre...enviat..Cristófol Colón va portar el pebrot i els seves llavors a casa nostra en el seu viatge de 1493. D'allí es va estendre el seu cultiu per tot el món, començant per Europa, i després - en els temps en què Espanya controlava el comerç amb Àsia - a les Filipines i des d'allí a l'Índia, la Xina, Corea i el Japó, on van ser incorporats a les cuines locals.
Però un altre hipòtesi, seria que va ser portat a Europa septentrional pels Víkings, que podrien haver viatjat, i tornat de, Amèrica abans que Colom, més precisament en 985 en els viatges de Leif Eriksson i dels seus successors. El 1995, el arqueobotánico Hakon Hjelmqvist va publicar un article afirmant que havia evidències de la presència d'ají o Xile a Europa en èpoques anteriors a Colón.Según Hjelmqvist, en una excavació a Sant Botulfo a Lund (Suècia) es van trobar un Capsicum frutescens en un estrat, suposadament, del segle XIII. L'autor afirma que Capsicum va ser descrit per Teofrast (370-286 a. C.) en la seva història plantarum.


El culebrot del pebrot continua, una versió alternativa per a l'expansió del pebrot és que els portuguesos  el van obtenir d'Espanya, i els van conrear a Goa (Índia), que era colònia d'aquest país. Des d'allà es va estendre a través d'Àsia Central i Turquia, fins a Hongria, on es va convertir en l'especialitat nacional sota la forma del pebre vermell.


Be a les hores el pebrot amb sofrgit de pebrot, només va ser posible fins que el pebrot va arribar aquí el dels viatges dultramar.Sino es posible que el cap i pota sigui més vell que lanar a peu!

TRANSLATE