6 de juny 2017

I havia una vegada...un negoci de temporada

Diuen que els que fa temps que porten al ofici, ja ho tenen per la mà però als mes nous, la incertesa de com anirà la temporada, els primers díes, les primeres valoracions, sempre creen malestar i patiment.

Amb una passejada pels pobles de costa,  i sense ser massa llarg, ni necesitar grans estudis. Un, es dona compte de que amb l'arribada del bon temps, aquelles princeses de conte que han estat dormides  durant temps, tancades en el seu castell, desperten de cop.


Però com que la vida, es un xic més complexa, ens decantem més per una versió de conte a lo “Sherk", el del ogre verd que va a salvar la “Fiona”, així es deia la princesa, que cansada d’espera al seu princep blau, s’havia salvat a ella mateixa.

Doncs aquí a casa nostra, passa el mateix, tots desitjant que arribi la temporada, i com que no arriba la anem a buscar nosaltres. I depèn com vagin els primers dies, o creiem que serà la bomba o  ja comencem amb mal peu i estem fins als nassos. 

                                       Es una relació amor-odi per fer-ne un autèntic culebrot

I en aquest meravellós conte, qui es el drac o el dolent? 
Segons els nostres personatges principals, els restauradors, ens diuen que el llop ferotge es l’administració, ja que sempre estan posant pals a les rodes! Un llop ferotge que sempre es presenta amb amenaces, amb inspeccions, amb sancions. Amb un"bufaré, bufaré i el negoci et tiraré".

Entenc que es complicat pels empresaris amb l'allau de noves normatives, que van sortint contínuament,-ara es un moment que a l’escena del conte entraria els germans Marx i dirien allò de " ...des del punt de vista de l’ordenament jurídic actual i tal i com expressa la primera part del contracte, els drets de la primera part..." vaja un mal de cap complir-ho tot.-
En concret, pot passar que molts negocis que son de tota la vida, no compleixen aquesta, per la senzilla rao de que quan es varen construir no existia. Amb el temps s’ha intentat acondicionar  aquests locals però de vegades, l'espai físic fa impossible fer tot el que estableix a la normativa vigent. 

La solució salomònica no existeix, convertint-se en un peix que es mossegar la cua. I si el llop vol bufar amb força, de segur que fara caure el negoci al terra!

Una altre de les historia que es donen als negocis de temporada, es la de la formiga y la cigala ( o escamarla que estabem a la costa), la que cada final d’any constatem.

Per un costat estan els negocis de les formiguetes, que treballant dur, fent les coses be i a l'any següent tornen amb constància i ganes
Per l'altre trobem als escamarlans que estan rere un nou negoci, que tot i que comencen a fer calaix, sembla que no pagen als llogaters, als treballadors o als proveidors. I que poden arribar a fer coses inversemblants, com no tenir llicencia o connectar-se directament al comptador de la llum. 

De vegades es per negligencia profesional, vaja que es monten un negoci sense saber el que fan, d'altres ho fan com a inversió perque es pensen que serà la gallina dels ous d'or i d'altres perque son profesionals del engany i s'enriqueixen montan negocis efímers que no son més que flors d’estiu, que no pasen d'aquella temporada.

Com veieuen hi han moltes histories per explicar fruit de la temporada d'estiu. 

Contes de venedors d’il·lusió i  màgia, de panxes plenes, de gelats fresquets, de souvenirs eterns, records idíl·lics per espectadors de xancletes i tovallola.





Llarga vida als contes i les histories que comencen amb el bon temps

TRANSLATE