6 de set. 2020

Tornem a estiuejar


En aquest moment de desescalada i que tant em parlat de tornar als orígens, reinventant-nos potser també li hauríem de donar un tomb al fenomen estiueig.

 

Lestiueig es defineix com lacció de passat lestiu a una residencia diferent a lhabitual, en castellà era el veraneo. Lorigen del estiueig el trobem a principis del segle XX propiciat per les classes benestants de les zones més urbanes de lèpoca,  que enviaven a les seves famílies a passar lestiu en segones residencies en entorns tranquils i saludables però lo suficientment a prop per poder-se desplaçar a veure-la en una escapada. Cases amb jardins, torres rehabilitades o construïdes pels nous burgesos que proliferaren gracies a la revolució industrial. Situades a la costa o a linterior.




Em de pensar que en aquella època a les grans ciutats hi existia molta contaminació per les fabriques i els productes que en aquella època es manipulava i per això molts metges receptaven anar a estiuejar fora a espais amb aires més purs, de fet va ser el boom del balnearis on sestaven períodes que podríem considerar llargs, unes vacances de salut. La forma de consumir els spas no te res a veure amb aquest concepte.

 

Aquestes desplaçaments es feien en cotxe o autobús de línia, les famílies, els forasters sintegraven al poble, en moltes ocasions feien de mecenes a festes o a construccions per la localitat, generaven uns ingressos extres als pobles que vivien de la pagesia, la pesca, etc.

 


El concepte de turisme es un altre cosa, va néixer com a viatge de plaer sense altre motiu, anomenat Grand Tour al Regne Unit, als viatges que feien els nobles al segle XVII  i posteriorment els burgesos al segle XIX a Europa a culturitzar-se, sobretot a París. La premissa era sortir i descobrir el món en un primer moment a un nivell cultural.

 

Lestiueig em dit que eren les vacances familiars en una segona residencia, primer pels benestants i posteriorment amb el creixement econòmic de les classes baixes però que es feia a prop de casa a tocar. Avui seria estiueig de proximitat, posats a mirar és la millor solució pels negocis de costa e interior que volen salvar la temporada. Tots/es em de posar de la nostra part, per tornar a la normalitat.

 


Redescobrim casa nostra, tinguem la inquietud de viure que fan aquí i allà del nostre país, fem entre totes que puguem reiniciar-nos. I els restauradors i la gent de lhoteleria  replantegem-nos el futur, quin es el nostre model de negoci, quines propostes volem desenvolupar, que és sostenible i a lhora rendible, davant els reptes que sens poden plantejar. Segurament esteu cansats de sentir lo de reinventar-se, però un negoci es quelcom viu i orgànic,  be i si no ho és per lo general no funciona a llarg termini, perquè tot canvia.

 

Hi han canvis amables, progressius que es poden preveure i que ens permet preparar-nos i ni han que venen de sobte i ens agafen amb els pixats al ventre i els deures sense fer.

 


Article publicat Revista Cambrils, Juny 2020

El cuiner a mort, arriben els robots!

Sens dubte després d’aquest títol melodràmatic, tothom creu que hi ha un extermini del personal de cuina per part de una invasió de robots i no serià exactament el tema. 

Diguem que en el Foodservice Robotics Pioneers, el primer fòrum mundial de robòtica per a hostaleria que es va celebrar en el marc de la Hospitality Innovation Planet Horeca Professional Expo 2020 (HIP) es varen abordar preguntes tan interesants com: Si es podrà cuinar només mitjançant robòtica?  Quins nous models de negoci poden sorgir gràcies a aquesta tecnologia? Es crearà un nou concepte de restaurants amb l'arribada dels robots? 



Val a dir que la robòtica està revolucionant tots els sectors i el sector de la restauració no es quedarà al marge. En les xerrades amb empreses expertes de robòtica s’han posat damunt la taula les aplicacions més immediates, com el potencial de la robòtica aplicada al foodservice en espais com a trens, creuers, avions o aeroports.

Els gurus parlen de democratitzar la robòtica al sector de la restauració. Hi ha una generació que li sembla que allò que estem parlant pot sembla ciència-ficció, però els milenials han nascut amb el robot que escombra i frega, amb el robot que programes i prepara el menjar en una mena de vas americà, ja per ells existeix una evolució natural cap a la robotització.

No ens rasgem les vestidures si fem un vol per la industria veurem els famosos braços robòtics funcionant, els mateixos que fa no molt, es varen fer virals i que podien reproduir una recepta igual que al mateix nivell que un gran xef.



Però el Foodservice Robotics Pioneers ha tractat d'anar més enllà de una robòtica que es limita a “imitar” funcions humanes i analitza com engrandir l'experiència gastronòmica i reformular el concepte de restaurants gràcies als robots. Això serà possible gràcies a la Intel·ligència Artificial o equipaments ultraconectados amb IoT, quelcom semblant el podem veure en l'actualitat en els restaurants Spicy (Culinary Excellence Elevated By Technology) i Creator (Imagining a new culinary possibilty), però on encara hi ha molta feina a fer. com reconeixent desde la organització.

Les empreses i star-ups estan que bullent amb aquest tema ja que s’obra un gran mercat d’oportunitat, no se on quedarà el slow food o el km0, possiblement es generarà un nou moviment per salvar i reconèixer els cuiners que es forgen amb any d’experiencia rere els fogons i que donen identitat al nostre territori, haurem de parlar en el futur de la cuina i el cuiner de proximitat.

De la mateixa manera que ningú renunciaria avui a la seva rentadora o al rentavaixelles, el futur i la robotització apreten per tenir un lloc també en aquest sector, tindrem que veure com ho païm, com ens i adaptem, valorar que volem i quin paper tenir envers aquests canvis, així com a la intel·ligència artificial.


I la gran pregunta serà el robot em podrà fer els macarrons de la iaia? Em trasmetran l’amor amb els que ella els feia?




Article publicat a la Revista Cambrils abril 2020

TRANSLATE