22 de gen. 2019

El menjar es pot beure ?


Aquesta pregunta innocent i que pot semblar dentrada obvia, es una de les moltes reflexions que apareixen al llibre de Begudes publicat per Bullipedia. Una obra que segueix la metodologia Sapiens i que investigar un objecte destudis de manera holística, interdisciplinal i que es qüestiona constantment lstatus quo.



Es per això si seguim la seva metodologia, abans de respondre a la pregunta, haurem de definir que es menjar.


Segons el cercador lenciclopedia.cat menjar es Ingerir (aliments sòlids o semi sòlids).

En la versió de la RAE, respon a lacte quotidià de nodrir-se.


En la primera definició parla dingerir que segons el propi diccionari laborda com lacció de introduir (alguna cosa: aliments, begudes, medecines) a les vies digestives a través de la boca. A qui veiem una confusió en les definicions, perquè si en el primer cas només parla de sòlids i semi sòlids, en el segon sespecifiquen les begudes (líquids) vaja que ens comencem a complicar.

En la segona definició també apareixen incongruències semàntiques ja que durant el menjar, com a acte quotidià, es barreja tant el que mecànicament es menjar acció física i el que mecànicament es beure un altre acció física.  Així menjar te molts prismes.

L'ús més corrent daquest verb menjar és el que fa referència al propi acte, (anem a menjar). Es fa servir doncs com a sinònim, depenent del moment del dia parlem de desdejunar, esmorzar, dinar, berenar o sopar.

El segon us és  la de l'acció purament física de digerir sòlids, és el que anomenaríem mastegar.

La paraula menjar té encara una altra accepció com a substantiu, que fa esmena a la substància o aliment en si. Aquest es vàlid como concepte per sòlids o líquids.

A les hores si repetim la pregunta de el menjar es poden beure? 
La resposta és 



Sí, quan menjar es refereixi a l'acte social quotidià, ja que durant aquest acte es realitza tant l'acció de menjar com de beure, vaja que es igual la textura dallò que endrapis.

No, en el cas que menjar es refereixi a l'acció física de mastegar; en tal context el menjar només es pot menjar (mastegar) i no beure, resulta difícil mastegar una beguda, tot i que alguns còctels davui podrien estar en aquesta tessitura.




En aquest particular camp del llenguatge altres idiomes utilitzen paraules amb arrels etimològiques diferents per diferenciar el verb i el nom. 


Per exemple, en anglès utilitza dues paraules molt diferents per als diferents contextos de menjar.

Per menjar com a acte social quotidià s'utilitza el verb to eat, encara que també la paraula meal. Com a acció física s'utilitza el verb to eat. I quan es refereix a aliment s'utilitza la paraula food.



Preguntes com aquesta semblen no tenir importància, però ens ajuda a veure que el més interessant son els matisos, els grisos que hi ha entre els blancs i els negres.






18 de des. 2018

Cuinar per estar be


Se que dentrada amb tota la incursió dels reality shows a la petita pantalla dedicats a la cuina, el concepte terapèutic de la cuina es pot veure bastant allunyat. Ja que ho podem associar fàcilment amb el que pateixen els participants que competeixen i que treuen la part més visceral i fosca de les actituds humanes, lligades amb linseguretat, la cerca del perfeccionament i que tenen com a conseqüència la frustració, els nervis que poden provocar la desqualificació i el enuig.




Però no parlem de la cuina en un programa de televisió que busca les misèries per entretenir o d'un restaurant dalta cuina on la pressió es latent donat el nivell de perfecció de les tècniques i elaboracions que es requereix.

Ens referim a la cuina en el àmbit privat, fora daquesta pressió i que ens beneficia al convertint-la en una teràpia a labast de tothom. Que permet equilibrar-nos daquest dia a dia esbojarrat, accelerat i moltes vegades caòtic. 

Hi ha forces professionals del àmbit de la psicologia que utilitza la cuina com a teràpia per la millora del benestar físic, mental i emocional.




En aquest context d'oci es factible que un treballi molt les emocions, ja que parlem d'un espai natural de la nostra casa, conegut tot i que de vegades inexplorat o vist com quelcom pesat i rutinari. A través de la cuina es dona l'espontaneïtat, la interacció amb els demes, cosa que ens posa en safata fer incidència en la resolució de conflictes o el desenvolupament de habilitats socials que ens permet aprofundir en temes relacionats amb el control del comportament.


Son innumerables els camps daprenentatge que podem treballar a través de la cuina en totes les matèries i àmbits com ara la ciència, la física, llenguatge, les matemàtiques, càlcul mental, arts plàstiques, etc.

Una altre daquestes paraulotes que els experts fan referencia es la consciencia sensorial. Cuinar es un conjunt de processos on nosaltres participem de manera activa i física, vaja que els toquem. Això connecta amb els nostres sentits que ens generen unes sensacions perceptives que ens fan conscients del procés i sobretot, la conseqüència del treball fet, lassoliment de fites, el que fa afavorir la nostra autoestima i ens omple de benestar, ens sentim contents, satisfets amb la feina feta, fruit de un treball individual o en equip i que ens genera plaer i gaudi.



Com dèiem el treball amb les mans ens connecta amb aspectes relacionats amb el nostre nen/a, ens porta al terreny del joc sense les cabòries diàries, treball que ens genera un moment de relax i frena el pensament negatiu. 

Qui sap potser podem posar de moda la Cuina Zen”!


Aquesta teràpia culinària ens permet treballar lorganització, ens dona una base solida de treball, es tracta de seguir una recepta estructurada. On existeixen una presa de decisions: em de pensar el que volem fer abans per poder comprar els productes, saber que falta que no falta, per on comencem, etc. 

I també es fomenta la memòria amb els passos a seguir amb el que va primer? o que ajuntem amb que? o recordar a quina temperatura sha de coure.

Com veiem la cuina no només serveix per  alimentar estomacs i donar plaer a un nivell gastronòmic, sinó que també la podem fer servir com a eina per estar millor que ens permeti vehicular actituds i conductes que necessitem endreçar i que ens permetran estar millor a tots els nivells. 

Cuinem, cuinem, cuinem!


10 de nov. 2018

El greu problema de la dieta del joves anglesos


-->
No voldria caure en el tòpic de tots aquells que surten a veure món i al tornar, acaben sentenciant amb el com a casa, no es menja en lloc. 

Reconec que es difícil deixar a banda el tema sentimental i emocional quan es parla del menjar. Es per això que de vegades, se'ns escapa allò de els macarrons que em feia la iaia eren els millors.  
Que tiri la primera pedra qui no ho ha pensat mai!

En el meu cas he de reconèixer que tal afirmació és moguda per lamor que posava lavia Dolors "la Malaca" al cuinar-los i no pas per la seva tècnica, ni acabat. De fet la pasta estava sempre molt passada.

Us vull parlar del treball de camp realitzat durant prop de tres setmanes, en un campus per a nens i joves del sud de Anglaterra. Dir-vos que en aquesta investigació, els casos a estudiar han estat tres franges dedat, coincidint amb la dels meus fills, que oscil·len  entre preescolar i el final de la primària.

Per entrar en situació comentar que lhorari del campus era similar al d'aqui,  de 9,30 a 15,30. 

Per adaptant-nos a las costums del anglosaxons fèiem un bon esmorzar, posteriorment els havia de preparar un mos i el lunch per menjar-ho allà. Si lunch! perquè no dinen entaulats, es com un altre mos. Això ja ho teníem una mica assimilat d'entrada.

Les opcions en el nostre cas per portar eren,  fruita, fruits secs, entrepans i/o carmanyola. Que passava? Que amb aquesta oferta de mos i lunch, els foranis estavem una mica fora de lloc, molt allunyats del que menjaven els autóctons.

La resta o el gruix de nens i nenes des de tres anys als 16, bàsicament portava porcades. 
Em refereixo que tothom portava aliments processats, dolços industrials, llaminadures, patates fregides, pega dolces, xuxes en general per donar i regalar. El més sa que podien portar era un daquells Sandwich al més pur estil anglès, enllardat amb mahonesa...



Cada un pot fer el que vol però es que voldria fer un incís. Dir que a més, ens varen reduir les opcions, com que hi havia un nen al·lèrgic als fruits secs,   ens prohibiren portar-ne a tot el campament, el nen tenia deu anys no quatre!

La cosa no acaba aquí, a apart de portar de sèrie un menjar gens saludable, en aquestes parades alimentaries (break time), els jovenívols podien comprar en una zona habilitada més porcades, xuxes o Snacks. Això si, no hi disposaven  de fruita, amanides o res saludable.



Per molt perplexa que pugui semblar, un infant de quatre anys portava diners per comprar les llaminadures.

 Això explica que estiguin tant bragats en el tema econòmic, de segur!

Vaig entendre el perquè de les grans campanyes que es feien tant a EUA com a UK de menjar saludable amb els nens. 

Podríem pensar que en aquest païssos estan fonamentats en una cultura culinària de base nefasta, que de mengen molts malament o que els seus habits son en definitiva un desastre. Però qui som nosaltres per dir això, els de la "Dieta Mediterrània reinterpretada."

O podem reflexionar sobre on anem nosaltres. Sobre allò que mengem. De com s'ha normalitzat el consum de productes i menjars ultra processats.

Tornem a la fruita fresca "sencera", a la torrada amb unes porcions de xocolata, al entrepà de pernil, o  al grapat de avellanes torrades. 

No cal fer apologia del integrisme nutricional, només cal una mica de seny!

No som el que mengem però el que mengem ens marca com estarem demà, la nostra salut, l’estat físic i anímic.




TRANSLATE