No cal explicar a
dia d’avui a ningú, que va passar a Cambrils, la
matinada del 18 d’agost. Voldria començar aquest article, per
tal d’intentar no frivolitzar en excés i amb tots els respectes del món. Amb un
abraçada i un pensament de cor per a les sis persones envestides aquell fatídic
dia. Però sobretot el meu condol per la Maria Angeles, la víctima mortal per
arma blanca que es produir en la fugida del cinquè terrorista i per suposat a la seva família
que han perdut un esser estimat, de manera violenta, que de segur ha provocat
enes seqüeles en l’anima dels qui l’estimaven.
Tot Cambrilenc ha
patit una remoguda que li ha deixat més o menys tocat.
Quants varen
passar deu minuts abans pel lloc del fet?
Quants estaven al
costat i varen sortir al balcó o es varen refugiar als portals i establiments
oberts, mentre s’els va glaçava tota la construcció del
status quo, al veure perplexos el que passava?
Quants varen
sentir des de casa els “petards” que
varen atribuir a les festes d’estiu, i com a l’estona
es quedaven garratibats al prendre consciencia del que havia succeït, després
de veure les noticies o l’allau de trucades i whatsapps de coneguts
que no paraven de emplenar la pantalla del mòbil, preguntant per si estaven
tots be els de casa?
Quants no varen
pegar ull aquella nit després d’assabentar-se de tot?
Un desbordant
flux de pensaments i sentiments de lo més essencials, es van donar en aquelles
hores, moments de reflexió sobre el valor de la vida i la fragilitat d’aquesta. Pensaments que varen
compartir milers de cambrilenques i cambrilencs, estiguessin o no en aquell
moment a la ciutat, tots aquells que tenen segona residencia aquí així com tots
els turistes que han estat o estaven en aquell moment a Cambrils de primera mà.
A tots aquells
anònims s’els ha de tractar de valents. La majoria
va combatre aquells actes atroços amb la millor arma que tenien a l’abast, la valentia.
Tal i com ho feu
el meu amic Isma, un valent més, que a l’endemà
li va dir a la seva dona que tenien que sortir al carrer, a passejar per la
façana marítima i que farien un vermut a
una terrassa. Quan la seva dona el mira estranyada, ell va respondre que era la
millor manera de plantar cara aquesta gent, perquè el que volen es que tinguem
por i ens paralitzem, que no fem res i que ens amaguem.
Aquí els de les
terres del Baix Camp, som molt nostres i de segur que aquest tarannà es transmet,
perquè els de casa varen ser valents, tant els que varen aixecar les persianes com els que varen
sortit a emplenar els carrers. Però els que venien de vacances també.
Tal i com va
constatar el conseller d' Empresa i Coneixement, Santi Vila, en la seva visita,
les anul·lacions de reserves no varen ser significatives. Això es important per
una ciutat que gran part de la seva població viu del turisme, si això no hagués
sigut així realment els terroristes haguessin aconseguit el que possiblement
cercaven. A més cal afegir la resposta i la resolució efectiva i ràpida dels
cossos de seguretat i emergències, que suposo que ha donat seguretat a la resta
del món sobre la nostra ciutat.
Com deien al
principi no oblidem a les víctimes, però tampoc als valents anònims que fan que
aquest món continuï girant.
