3 de set. 2017

Cambrils amb V de valents

 No cal explicar a dia davui a ningú, que va passar a Cambrils, la matinada del 18 dagost. Voldria començar aquest article, per tal dintentar no frivolitzar en excés i  amb tots els respectes del món. Amb un abraçada i un pensament de cor per a les sis persones envestides aquell fatídic dia. Però sobretot el meu condol per la Maria Angeles, la víctima mortal per arma blanca que es produir en la fugida del cinquè  terrorista i per suposat a la seva família que han perdut un esser estimat, de manera violenta, que de segur ha provocat enes seqüeles en lanima dels qui lestimaven.

Tot Cambrilenc ha patit una remoguda que li ha deixat més o menys tocat.
Quants varen passar deu minuts abans pel lloc del fet?
Quants estaven al costat i varen sortir al balcó o es varen refugiar als portals i establiments oberts, mentre sels va glaçava tota la construcció del status quo, al veure perplexos el que passava?
Quants varen sentir des de casa els petards que varen atribuir a les festes destiu, i com a lestona es quedaven garratibats al prendre consciencia del que havia succeït, després de veure les noticies o lallau de trucades i whatsapps de coneguts que no paraven de emplenar la pantalla del mòbil, preguntant per si estaven tots be els de casa?
Quants no varen pegar ull aquella nit després dassabentar-se de tot?

Un desbordant flux de pensaments i sentiments de lo més essencials, es van donar en aquelles hores, moments de reflexió sobre el valor de la vida i la fragilitat daquesta. Pensaments que  varen compartir milers de cambrilenques i cambrilencs, estiguessin o no en aquell moment a la ciutat, tots aquells que tenen segona residencia aquí així com tots els turistes que han estat o estaven en aquell moment a Cambrils de primera mà.

A tots aquells anònims sels ha de tractar de valents. La majoria va combatre aquells actes atroços amb la millor arma que tenien a labast, la valentia.

Tal i com ho feu el meu amic Isma, un valent més, que a lendemà li va dir a la seva dona que tenien que sortir al carrer, a passejar per la façana marítima i que farien  un vermut a una terrassa. Quan la seva dona el mira estranyada, ell va respondre que era la millor manera de plantar cara aquesta gent, perquè el que volen es que tinguem por i ens paralitzem, que no fem res i que ens amaguem.

Aquí els de les terres del Baix Camp, som molt nostres i de segur que aquest tarannà es transmet, perquè els de casa varen ser valents, tant els que  varen aixecar les persianes com els que varen sortit a emplenar els carrers. Però els que venien de vacances també.

Tal i com va constatar el conseller d' Empresa i Coneixement, Santi Vila, en la seva visita, les anul·lacions de reserves no varen ser significatives. Això es important per una ciutat que gran part de la seva població viu del turisme, si això no hagués sigut així realment els terroristes haguessin aconseguit el que possiblement cercaven. A més cal afegir la resposta i la resolució efectiva i ràpida dels cossos de seguretat i emergències, que suposo que ha donat seguretat a la resta del món sobre la nostra ciutat.


Com deien al principi no oblidem a les víctimes, però tampoc als valents anònims que fan que aquest món continuï girant.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada