12 de set. 2013

Festa de presentació del llibre CUINA CATALANA: 22 d’octubre a les 19 h al Palau Robert de Barcelona



Gastrónoma: cumbre de cocineras, la paella y un homenaje a la generación del 93

Les professionals de la gastronomia cobren protagonisme en Gastrónoma, la gran cita gastronòmica que se celebrarà en Fira València del 21 al 23 de setembre, amb la participació de sis grans cuineres que presentaran les seves ponències l'últim dia: Susi Díaz, Mª José San Román, Mª Carmen Vélez, Fina Puigdevall, Macarena de Castro i Loles Salvador. 

Cumbre-de-cocineras,-la-Paella-y-Generación-93

Cambrils, Tapies variades!


Fa uns dies, vaig tindre l’honor i responsabilitat com a professor de l’Escola d’Hoteleria i Turisme de Cambrils, de donar el vist-i plau a les tapes elaborades per trenta set locals de restauració de la nostra vila.L’Institut ha estat per segon any elegit com a espai de presentació i tret de sortida d’aquestes Jornades de la tapa.

 He de confessar,  ara que no ens escolta ningú, que tot es un compromís personal, tant com a professor de cuina i pastisseria, com a Cambrilenc. Sí, és difícil posar-se les ulleres de crític per posar nota a l’esforç de professional propers, companys d’ofici que amb la feina que ja arrossega el dia a dia, han de fer un sobreesforç per no perdre cap tren, ni oportunitat de negoci per casa seva.
Això en part és una de les accions per dinamitzar la gastronomia de Cambrils, una de tantes que em proposat i em reclamat des d’aquest humil espai dedicat a la restauració. Una bona pensada que de la que no val a badar!

Sobre les tapes, he de reconèixer que la majoria dels establiments, dels trenta-set que s’han presentat aquesta edició, s’han esmerat en l’elaboració de les tapes que oferiran en aquestes jornades. Per la nostre part hem de donar llum verda, a tota la parada d’aquest be de deu de miniatures, d’una forma farragosa. Sí,si, provant-les totes, és un esforç que algú ha de fer, je,je.


La veritat és que aquesta iniciativa sorgida des de la mateixa associació, és una posada en escena que pretén, al meu entendre, més que el fet de que un grup de professors avaluïn les tapes presentades, és fomentar precisament la autocrítica, premiant l’esforç de cada un, així com l’afany de superació personal. Propiciat pel fet de compartir les elaboracions de cada un amb la resta de restauradors, intercanvi d’impressions i poder a l’hora agafar idees per properes jornades.

L’origen de la tapa, de  totes les versions la més acceptada fa referència a l’època medieval, durant el regnat de l’Alfons X el Sabi, segons les fons, degut a una enfermetat que patia, es veia obligat a prendre xarrups de vi per prescripció facultativa, per tal d’evitar els efectes de l’acohol, el rei Alfons prenia petits mossos cada cop que bebia els sanadors caldos.  Després de la seva recuperació disposa als Mesons de Castellans que no es servis vi sense l’acompanyament d’un mos de menjar, per tapar els efectes de l’alcohol.


A  dia d’avui, la tapa, és tota una declaració de intencions, una oportunitat de fer el llepafils sense necessitat de entaular-se totalment, la possibilitat de fer de tasta olletes i provar d’aquí i d’allà. Així que aprofitem i sortim al carrer, que al contrari que els Alemanys, nosaltres podem i el temps acompanya. Gaudim doncs d’aquest menjar de mossegada que ens ofereix la gastronomia més en miniatura de casa nostra.

A cop de morter .....Que és inèdit?

Be després de beure un de tants anuncis que ens bombardegen t a la nostra vida diària, estiguis on estiguis i facis el que facis. Dues  paraules  es claven  al meu cap, “Indret i Inèdit”, uns  mots que ràpidament decideixo vincular al món que més conec,  el de la restauració.
La primera tasca és cerca el significat exacte de la paraula, faig un cop de Google i  utilitzo la base de dades del centre d’estudis catalans
.
Pel que fa a la paraula indret , la resposta és contundent i esclaridora :  “m. [LC] Lloc determinat, que hom considera, en una localitat, en un objecte. Viu en un indret deliciós”. Però la decepció és planta a la meva pantalla al cerca el segon mot, inèdit, i veure les definicions obtingudes:  “adj. [LC] No editat. Una obra inèdita. adj. [LC] per ext. Un autor inèdit”. La cosa no va be, decideixo traí la llengua, i com a bon xarnego em tiro al RAE, la sobrietat del domini és acompanyada d’una tercera definició concreta i encertada : “ Desconegut, nou”  
                                                                           .
Amb la informació en el meu disc dur començo a processar aquestes dades amb la meva petita realitat. Per saber que es un indret inèdit,  potser també haure de definir precisament el seu antònim, allò que representa l’ extrem oposat de la definició obtinguda. En el tema de la restauració seria el local que més trobem, la formula que més és repeteix, el concepte més repetit o copiat, vaja el que és comú i per tant no sorprèn.  Segons això la idea de restauració més antiga i obsoleta, sense ànim de fer mala sang, permetem-nos fer aquest exercici d’abstracció.
Primer varen ser aquells restaurants d’ estovalles  de fil que feien cuina internacional, una mica de tot , d’aquí i d’allà, que finalment varen morir precisament per que no tenien identitat, restaurants que eren com aquells bufets de gran cadena hotelera,  que vagis on vagis sempre trobés el mateix batibull de coses incoherents i poc autòctones.
A la nostra vila, alguna cosa semblant a passat en els darrers anys,  amb aquells restaurants que oferien plats o  cuina “marinera” o potser és més encertat anomenar-los de  cuina “pirata” i que no havien canviat ni la decoració, ni les estovalles des de l’època del gran boom del turisme. Aquest tema ja ha estat comentat en altres articles, del pa d’avui.
..
Tornem allò que no és  inèdit, passejant pels nostres carrers per vianants, puc constatar que no son inèdits els restaurants de tapes amb tints bascos,  ni els bars restaurants que ofereixen aperitius amb sifó i enllaunats, tampoc els locals de menjars clonats de “peix”  amb assetjadors/captadors de clients a peu de carrer.
Penso en tot això i em costa trobar un indret inèdit, que a l’hora sigui un negoci rentable, es clar! Potser l’inèdit vist el que hi ha, és un espai gastronòmic on és pugui fer un veritable producte de proximitat, sostenible i ecològic.  On per que no es pugui eliminar l’intermediari , un tu a tu entre proveïdor i restaurador, que això es vegi revertit, no només amb la qualitat del producte, sinó també en el preu final per a la butxaca del client, que és finalment el jutge i còmplice de tot això.

CERCO : Indret inèdit on menja amb el sabor de la iaia i amb el saber d’avui.

Saborea Espanya. Fot-li gastó, amollar cable i prua envant!

Com a bon catalans, nedem i guardem la roba!Això precisament, es el que em fet amb l’associació de Saborea España.
Cambrils des del 2009 pertany ,com a destinació gastronòmica, a aquest aparador mediàtic o plataforma virtual amb vocació internacional. Tenint , tal i com informa la seva web, com a objectius :  Convertir productes turístics en experiències gastronòmiques. Ampliar el concepte turisme gastronòmic treballant el concepte cultura gastronòmica espanyola autentica, vinculada al territori. Incorporar nous usos al sector primari, vinculant-los al sector serveis, per ajudar a la sostenibilitat del sector primari. Potenciar la promoció i comercialització de manera més ambiciosa e innovadora, identificant i captant nous mercats.
Sota aquesta poesia pomposa, es troba la necessitat de promocionar llocs claus i destacats de la restauració,  amb aquest fi es marquen aquets objectius per actua en un mateix front,o com diria en el molt honorable Mas  “remar en el mateix vaixell”, ni que sigui darrera la marca de “Degusta Espanya”.
Les avantatges  que dona aquesta associació, es la possibilitat de treballar en xarxa a un nivell molt gran, generant sinèrgies de gestió, productives i comercials. Tractant, bàsicament d’estructurar un producte a nivell local i coordinar interessos complementaris a nivell global, com ara el turisme, l’agricultura, la pesca, les associacions de restauradors o els patronats
.
Es per això, que el passat vint-i-u de febrer es va constituir una comissió Gestora del Producte Gastronòmic, de caràcter consultiu i assessor. Una comissió, on hi participen tots els actors que envolten directament a la promoció dels diversos productes gastronòmics de Cambrils. Forment part doncs, la Cooperativa, la Confraria, l’associació d’empresaris d’Hostaleria, l’Escola d’Hoteleria i Turisme  amb el paraigües del Patronat de Turisme i de la regidoria de Promoció Econòmica.
El primer acord de la mateixa comissió,  és la creació d’un calendari gastronòmic, fruit de la cerca de la dinamització  dels productes de la nostra terra i dels establiments de restauració que han de ser motor d’aquest. En el fons això és una bona excusa per atreure gent d’arreu, que vegi a la nostra ciutat  on l’oferta va variant amb l’estacionalitat, amb uns aliments de qualitat, de proximitat i amb caràcter
L’esborrany d’aquest calendari gastronòmic de Cambrils ens planteja, des de gener a desembre, comença amb la galera seguit per la carxofa, la ruta més dolça, el peix blau, la ruta de les tapes, la fruita d’estiu, fideua (o arròs negre), romesco i escarola, la festa de l’oli nou i alguna aposta per la cuina de Nadal.  Iniciatives que es dinamitzaran amb activitats, menus, xerrades i actes de carrer que pretén donar “bombo i platillo” al millor que tenim a casa nostra.
Ja ho em dit en alguna ocasió, és hora de fotre-li gastó, amollar cable i fer prua envant per que si no arraparem!

Totes les iniciatives son benvingudes i més si es fa servir el cap, es treballa en equip i es minimitza el cost i els recursos. Tots a una a voga!