A cop de morter .....Que és inèdit?

Be després de beure un de tants anuncis que ens bombardegen t a la nostra vida diària, estiguis on estiguis i facis el que facis. Dues  paraules  es claven  al meu cap, “Indret i Inèdit”, uns  mots que ràpidament decideixo vincular al món que més conec,  el de la restauració.

La primera tasca és cerca el significat exacte de la paraula, faig un cop de Google i  utilitzo la base de dades del centre d’estudis catalans

.

Pel que fa a la paraula indret , la resposta és contundent i esclaridora :  “1 m. [LC] Lloc determinat, que hom considera, en una localitat, en un objecte. Viu en un indret deliciós”. Però la decepció és planta a la meva pantalla al cerca el segon mot, inèdit, i veure les definicions obtingudes:  “1 adj. [LC] No editat. Una obra inèdita. 2 adj. [LC] per ext. Un autor inèdit”. La cosa no va be, decideixo traí la llengua, i com a bon xarnego em tiro al RAE, la sobrietat del domini és acompanyada d’una tercera definició concreta i encertada : “ Desconegut, nou”  

                                                                           .

Amb la informació en el meu disc dur començo a processar aquestes dades amb la meva petita realitat. Per saber que es un indret inèdit,  potser també haure de definir precisament el seu antònim, allò que representa l’ extrem oposat de la definició obtinguda. En el tema de la restauració seria el local que més trobem, la formula que més és repeteix, el concepte més repetit o copiat, vaja el que és comú i per tant no sorprèn.  Segons això la idea de restauració més antiga i obsoleta, sense ànim de fer mala sang, permetem-nos fer aquest exercici d’abstracció.

Primer varen ser aquells restaurants d’ estovalles  de fil que feien cuina internacional, una mica de tot , d’aquí i d’allà, que finalment varen morir precisament per que no tenien identitat, restaurants que eren com aquells bufets de gran cadena hotelera,  que vagis on vagis sempre trobés el mateix batibull de coses incoherents i poc autòctones.

A la nostra vila, alguna cosa semblant a passat en els darrers anys,  amb aquells restaurants que oferien plats o  cuina “marinera” o potser és més encertat anomenar-los de  cuina “pirata” i que no havien canviat ni la decoració, ni les estovalles des de l’època del gran boom del turisme. Aquest tema ja ha estat comentat en altres articles, del pa d’avui.

..

Tornem allò que no és  inèdit, passejant pels nostres carrers per vianants, puc constatar que no son inèdits els restaurants de tapes amb tints bascos,  ni els bars restaurants que ofereixen aperitius amb sifó i enllaunats, tampoc els locals de menjars clonats de “peix”  amb assetjadors/captadors de clients a peu de carrer.

Penso en tot això i em costa trobar un indret inèdit, que a l’hora sigui un negoci rentable, es clar! Potser l’inèdit vist el que hi ha, és un espai gastronòmic on és pugui fer un veritable producte de proximitat, sostenible i ecològic.  On per que no es pugui eliminar l’intermediari , un tu a tu entre proveïdor i restaurador, que això es vegi revertit, no només amb la qualitat del producte, sinó també en el preu final per a la butxaca del client, que és finalment el jutge i còmplice de tot això.

CERCO : Indret inèdit on menja amb el sabor de la iaia i amb el saber d’avui.