27 d’abr. 2017

El gran depredador/destructor

Lhome estava fa uns milions danys pel substrat de lescala alimentaria en relació a la resta dels animal, tenia depredadors per tot arreu i salimentava tot justet de quatre herbes, algun barretet, cuc, larva o amb una mica de sort, escurar allò que les hienes deixaven després duna gran cacera per part dun felí daquells que fan por.

Si ja se que sabeu la historia però em serveix per posar-nos en antecedents, els llamps crearen foc i lhome tingué lidea esbojarrada de agafar una branca amb foc i mantenir-la per que aportava calor, més endavant descobriria que servia per cuinar els aliments, però sobretot va adonar-se que els grans depredadors li tenia por a aquella flama espurnejant.



En aquell moment lhome amb el domini del foc, alça  el puny al cel i feu creu i ratlla, va decidir dominar el món, ser el gran depredador o el que ve a ser el mateix, el rostre pàl·lid decidí carregar-se la natura, tot allò que lenvoltava. Be es una versió de la història dramatitzada, però ens lliga molt.

Un article que vaig llegar recentment de diverses universitats, ens deia que el canvi el que ja em vist, el canvi climàtic es aquí per quedar-se i de retruc ens estem carregant tot el nostre ecosistema conegut. Tothom veu que el hivern ja no es allò que surt a les postals, aviat el clima es tornarà àrid com els veïns africans.

Rumieu, noi vull dir que mastegeu tota lestona herba com uns tòtils, no es la meva intenció promoure el crudi veganisme, el que vull dir es que Yes we can. Si ho ha dit el mateix president de EEUU, som la primera generació que notem els efectes del canvi climàtic i els darrers que poden fer alguna cosa.

Tornem a larticle, deia que els nostres boscos, els nostres pins, roures o alzines, sestan secant de molts boscos, la calor pot amb ells, només queden les especies que sadapten millor aquest clima, la vegetació més frondosa esta retrocedint i cada cop més les zones que queden sense pobla es planaran de matolls, un paisatge més proper als climes àrids.

Es sabut que les abelles desapareixen, a elles sha detectat els gran descens de papallones, que no aguanten la calor, moren sense completar el seu cicle, no porten pol·len , no alimenten a els animalets que les consumien, es trenca la cadena, fauna i flora esta en perill.
Els animals autòctons, estan en perill i aquells exemplars forans (exòtics) amb més capacitat dadaptació prenen terreny, el cirulo, el cargol poma, exemples daquestes especies més conegudes, en un altre moment i amb un altre climatologia no podrien guanyar tant terreny com ho estan fent.


Al mar a part de matar el ecosistema, les algues moren per les temperatures i la contaminació, minva la població de posidònies, sense esmenar les llaurades que semporta el fons marí amb la pesca del arrastre. La sostenibilitat del mar es molt important, feu una ullada al cas de la sardina, algú pot respondre per que no hi ha sardines a la nostra costa, Tarragona esta a punt de perdre un dels seus productes insígnia. Per molt que el ministeri cerqui milers de culpables, crec que els de la granja de tonyines tenen molt a dir, però quan hi ha molts de bitllets, sempre paga el veure el cornut.
Malauradament els nostres fills i nets pagaran el veure. Volem fer alguna cosa?