18 de des. 2018

Cuinar per estar be


Se que dentrada amb tota la incursió dels reality shows a la petita pantalla dedicats a la cuina, el concepte terapèutic de la cuina es pot veure bastant allunyat. Ja que ho podem associar fàcilment amb el que pateixen els participants que competeixen i que treuen la part més visceral i fosca de les actituds humanes, lligades amb linseguretat, la cerca del perfeccionament i que tenen com a conseqüència la frustració, els nervis que poden provocar la desqualificació i el enuig.




Però no parlem de la cuina en un programa de televisió que busca les misèries per entretenir o d'un restaurant dalta cuina on la pressió es latent donat el nivell de perfecció de les tècniques i elaboracions que es requereix.

Ens referim a la cuina en el àmbit privat, fora daquesta pressió i que ens beneficia al convertint-la en una teràpia a labast de tothom. Que permet equilibrar-nos daquest dia a dia esbojarrat, accelerat i moltes vegades caòtic. 

Hi ha forces professionals del àmbit de la psicologia que utilitza la cuina com a teràpia per la millora del benestar físic, mental i emocional.




En aquest context d'oci es factible que un treballi molt les emocions, ja que parlem d'un espai natural de la nostra casa, conegut tot i que de vegades inexplorat o vist com quelcom pesat i rutinari. A través de la cuina es dona l'espontaneïtat, la interacció amb els demes, cosa que ens posa en safata fer incidència en la resolució de conflictes o el desenvolupament de habilitats socials que ens permet aprofundir en temes relacionats amb el control del comportament.


Son innumerables els camps daprenentatge que podem treballar a través de la cuina en totes les matèries i àmbits com ara la ciència, la física, llenguatge, les matemàtiques, càlcul mental, arts plàstiques, etc.

Una altre daquestes paraulotes que els experts fan referencia es la consciencia sensorial. Cuinar es un conjunt de processos on nosaltres participem de manera activa i física, vaja que els toquem. Això connecta amb els nostres sentits que ens generen unes sensacions perceptives que ens fan conscients del procés i sobretot, la conseqüència del treball fet, lassoliment de fites, el que fa afavorir la nostra autoestima i ens omple de benestar, ens sentim contents, satisfets amb la feina feta, fruit de un treball individual o en equip i que ens genera plaer i gaudi.



Com dèiem el treball amb les mans ens connecta amb aspectes relacionats amb el nostre nen/a, ens porta al terreny del joc sense les cabòries diàries, treball que ens genera un moment de relax i frena el pensament negatiu. 

Qui sap potser podem posar de moda la Cuina Zen”!


Aquesta teràpia culinària ens permet treballar lorganització, ens dona una base solida de treball, es tracta de seguir una recepta estructurada. On existeixen una presa de decisions: em de pensar el que volem fer abans per poder comprar els productes, saber que falta que no falta, per on comencem, etc. 

I també es fomenta la memòria amb els passos a seguir amb el que va primer? o que ajuntem amb que? o recordar a quina temperatura sha de coure.

Com veiem la cuina no només serveix per  alimentar estomacs i donar plaer a un nivell gastronòmic, sinó que també la podem fer servir com a eina per estar millor que ens permeti vehicular actituds i conductes que necessitem endreçar i que ens permetran estar millor a tots els nivells. 

Cuinem, cuinem, cuinem!


TRANSLATE