18 de maig 2017

Guíes i estrelles enverinades

La consagrada Guia Michelin que marcava l’èxit o la decadència de les altes esferes de la restauració gastronòmica, ha sigut rellevada per la llista dels 'World's 50 Best Restaurants Awards' que es celebra des de fa uns anys a Londres per la revista Restaurant.

Sempre s’ha tingut un amor-odi cap aquest tipus de valoració, premis o reconeixements que no han estat exempts de retractors  que l’han senyalat com a sesgada, amb un prisma i barems de puntuació discutibles i fins hi tot, s’ha arribat a qualificar de sectària.

Un moviment que es retro alimenta, i on molts restaurants deuen en part o en gran part, el seu èxit a aquesta mena de rànquings, empresaris de sectors, grups de comunicació inclús regidories de turisme han ajudat a engrandir aquesta bombolla de la gastronomia.

Com a resposta va sorgir un moviment de professionals que s’abanderen en un discurs integra, cuiners de l’anomenada de Joel Robuchon, Georges Blanc o Francis Mallman, juntament amb l’espanyol Martin Berasategui son alguns dels firmants del manifest “ Ocupa 50 best” amb clara referencia al 15M, denunciant la mala praxis de aquest tipus de llista o qualificacions. Entre d’altres consignes s’afirmava que una mena de nacionalisme, triomfa sobre la qualitat d’allò que es serveix als restaurants, on el sexisme esta per damunt de la diversitat i es reivindica que el focus d’atenció esta sobre els cuiners famosos i mediàtics, en comptes de premisses com la cura amb els sabors, el respecte per la salut o la pròpia satisfacció del comensal.

Crec que no respon només a aquells que se senten exclosos en aquest tipus de llistes, els qui abanderen aquesta reclama, esperen que aquells que estan a primera línia facin una mica d’autocrítica i mirin al seu voltant.  I puguin fer-se preguntes, plantejar-se per que aquells que han de valorar, només tiren floretes als de un bàndol i els altres restauradors es tornen invisibles per ells.

-->
Un gran debat es obert, penso que el temps posa tothom al seu lloc, i que al final prevaldrà el sabor, d’allò que menges, la feina ben feta per damunt de la frivolitat de fer-se la selfi al lloc més cool per poder penjar-ho a la xarxa i fer dentetes a tots els companys.