25 de març 2020

Urgència pel canvi climàtic, per l’alimentació i pels hàbits de vida




Aquest és un article de fa uns mesos que volia compartir amb vosaltres i que sembla que respon a l'estat d'alarma dels temps que estem i que parla de com la terra està a les últimes per la nostra culpa. 

De fet aquest dies que patim la pandèmia del Covit-19, es fa palès la nostra empremta al medi ambient, perquè li estem donant treva i es nota, la contaminació a baixat dràsticament, l'aire és més net, així com l'aigua.

Us deixo unes línias que  fan referencia a la famosa trobada la Espanya per parlar del que l'ONU  on es va declarar l'urgència de la lluita contra el canvi climàtic. Ja que les veus són cada cop més altes i clares, i ja no podem girar-nos i mirar cap a un altre costat.

Com deia el secretari general de l'ONU, António Guterres, no val a badar, ja que "el canvi climàtic està corrent més ràpidament que nosaltres i hem de posar-nos al dia abans que sigui massa tard". Tot i això les grans potencies s'aixequen de la taula de negociacions sense acords ni compromisos, a la política ningú es vol arremangar i posar mans per fer pinya. I la informació va i bé, de manera a vegades tergiversada, perquè al final la responsabilitat caigui sempre en mans de la població.


Una de les campanyes se situa també l’àmbit de l'alimentació i en especial de la producció de carn, fem un exercici de cerca la informació. Es defensa que s'ha de reduir el consum de carn perquè és una de les causes vitals de la contaminació. La producció intensiva de bèstia, produeix gran quantitat de residus altament contaminants com ara purins i gasos, aquests darrers representen el 25-30% de gasos d'efecte hivernacle segons el darrer informe de l'ONU. En canvi l'informe d'avaluació més recent de la FAO va estimar que la ramaderia produeix un 14,5% dels gasos d'efecte d'hivernacle de les activitats humanes a escala mundial.



L'expansió dels agrocombustibles a Amèrica i els impactes ecològics associats a les tecnologies usades en la producció de monocultius a gran escala de blat de moro i soja. Té greus conseqüències A més de la desforestació i el desplaçament de terres dedicades a cultius autòctons a causa de l'expansió dels agrocombustibles, l'ús massiu de cultius transgèniques i l'entrada d'agroquímics, principalment de fertilitzants i herbicides que s'usen en la producció dels agrocombustibles, plantegen greus problemes mediambientals.

Es comenta que el 70% del sol es dedica a terres agrícoles, per posar en peu de guerra el tipus de producció i gestió del sol. El que no es comenta es que la majoria d'aquest percentatge són terres de deveses només fetes servir com a terres de pastura.

El que vull dir és que hem de destriar el gra de la palla i veure l'avenç en la dieta i la nutrició global. I cercar els percentatges dels agents contaminants que manquen i que no responen a la necessitat vital d'alimentar-nos. Això no impedeix que com diu el Toni Massanes en un dels seus articles, és que ens hem de replantejar el nostre model de dieta. Que inevitablement van lligades a lleis, reglaments i polítiques que acompanyin la producció de proximitat i més sostenible.




El que han anomenat "dieta mediterrània" es planteja sostenible, equilibrada i variada. On és present la carn i el peix però de manera moderada. De fet deu ser per això que el nostre país té el primer lloc en el rànquing de longevitat d'Europa amb 83 anys. Conscienciem-nos de què el canvi passa per les nostres mans, però reclamem que es facin les polítiques necessàries i que s'apunti amunt. Malauradament haurem de vigilar que no ens venguin gat per llebre, perquè ha arribat el moment de corre amb urgència.

TRANSLATE