10 de des. 2017

Sent Soví el primer llibre de la cuina catalana


 Hi ha una sèrie de llibres de referencia que mostren per primera vegada la cuina que es feia a Catalunya.  Sí, si anem a remenar el concepte històric , això implica que Catalunya a l’època medieval estava consolidada, com a referent, tant com per escriure un receptari de elaboracions que s’havien establer duran generacions en aquest territori com per fragua una tradició a nivell gastronòmic.

Un d’aquests referents és el Llibre de Sent Soví  que s’atribueix al 1324, d’autor anònim y escrit en català de l’època.  Les investigacions fetes dels dos manuscrits existents, obren diferents hipòtesis. Una línia data el manuscrit molt abans sobre el 1024 cosa que contradiu l’altre que l’atribueix a un frare català anomenat Francesc Eixemenis, ja que aquest va néixer a Girona al 1330 i morí a Perpinyà al 1409.  Unes altres males llengües situen el seu origen fora de Catalunya, a la part d’Occitània.


Aquest com dèiem es el text en català més antic que es coneix relacionat amb la cuina.  Presenta 220 receptes que es cuinaven als països Catalans en la Edat Medieval, en una època de esplendor y expansió.

El seu contingut s’estructura de una manera holística, ja que va més enllà de la part únicament culinària. Compta amb tota una part introductòria de quaranta sis pagines, que expliquen com era la cuina de la època. Al manuscrit l’anomena el cuinar dels catalans del segles XIV i XV.

En aquesta part es parla dels productes i les combinacions que han quedat a la nostra cultura gastronòmica. Una de les preguntes que ens podem fer , es que es considerava en aquell moment tradició o tradicional catalana, parlem del voltant dels 1300 i el 1400!

I aquí be la nostre gran qüestió, que es considera tradicional català. Podem imaginar-nos que de segur que entre aquelles receptes no hi havia pas elaboracions com  el pa amb tomàquet, ni l’escalivada  i que tampoc estaria la samfaina tal i com ara la coneixem, ja que aquestes elaboracions necessitaven uns productes que encara no es trobaven en aquell moment de la història a Catalunya!

Això ens fa reflexionar, aquella cultura gastronòmica era procedia de la cuina dels ibers, a la que se li sumava la cuina dels Romans,  a més de la cuina dels visigots, sense oblidar-nos de les aportacions dels musulmans o la cuina dels carolingis...es una suma exponencial. Dir però que tot i això no hi havia xocolata desfeta, si garrofí!

El que sorprèn molt en aquest llibre, es que ja parla del comensal, o sigui no només d’aquell que cuina sinó també del perfil d’aquell que menja.


Es molt important aquesta dada, exactament parla del “comensal català del segle XIV i el seu entorn”. Un entorn no molt propici per parlar del tema gastronòmic,  ja que son èpoques molt bèl·liques, que generaren situacions delicades a nivell financer, en un marc de crisis demogràfica i econòmica. Però si es cert que es un moment molt important pel país, en aquelles dates es crea la Generalitat de Catalunya.

Fixeu-vos si aquest llibre es trencador al seu temps, de veritat, proveu de trobar a dia d’avui un llibre de cuina o d’un restaurant que parli del comensal, de com menja, la experiència que te i el seu context. No ni han seria trencador oi? De segur.

En el llibre de Sent Soví es parla també dels estris necessaris per fer les receptes que posteriorment explica, les eines per cuinar de com cuidar-les.

Sents dubte que per ser el primer manuscrit en català sobre cuina que s’ha trobat, ja apuntava maneres. Hauríem de tenir-lo al cap, conèixer la historia ens farà lliures, ningú ens podrà manipular, tal i com diu el meu patró.


Potser quan agafem el proper llibre de cuina catalana, ens preguntarem, catalana però de quan i en quin context!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada