EL RESTAURANT COM A MODEL I EXEMPLE DE TREBALL
Si tot i que no
ho sembli un restaurant potser un model de eficiència com a
empresa, fruit dels professionals i sobretot de la seva actitud o manera
de treballar. Una sèrie de trets dels que
podrien prendre nota molts grans executius. Res més lluny de voler descobrir la
sopa d’all, aquí només faig esment d’alguns punts que de segur molts identificaran i que porten a l’ADN.
Ens organitzem per partides. Cada partida compta amb un responsable,
que sap perfectament que es ha de fer i que coneix el treball dels altres.
Tenim una visió del treball que fa tot l’equip.
El de sala ha de conèixer que elaboracions formen part de l'oferta i el cuiner
ha de saber les reserves que hi ha, que es ofereix al client aquest
dia, etc. Treballem de forma individual amb precisió però formem part d’un engranatge que necessita els uns dels altres.
Som multifuncionals. No estem en la superespacialització, En el restaurant funciona com una pyme, no existeixen llocs assignats existeixen persones que compleixen diverses funcions alhora, es un “Juan palomo”. El mateix que cuina, fa un escandall, compra, verifica i controla el producte. El que serveix, fa la comunicació, estudi de satisfacció o la fidelització del client.
Treballem amb un alt nivell de concentració. El treball en un restaurant és molt
complex, a cadascun en el seu lloc té unes tasques assignades i es requereix
estar atents amb mil ulls.
Les nostres reunions son exprés, reunions si però per fer via, de les que
es fan abans del servei tots de em peu i
per anar al gra. Quantes reserves, indicacions o canvis de darrera hora i bon
servei! A posteriori per valorar el servei, veure els problemes que han sorgit
proposar solucions per demà. Millora continuada i autocrítica.
Vivim en la immediatesa constant i el nostre
resultat es efímer. El
fruit del nostre treball es immediat igual que la resposta del nostre client.
No hi ha sala d’espera, no ens podem demora en el temps
per un problema tècnic, ningú li agrada espera quan esta entaulat, no existeix
un vingui demà i ho arreglem.
Em de ser assertius i tenir gran capacitat d’adaptació. Em de tenir clar la nostra capacitat de resposta, el
restaurant es pot omplir en un moment, poden venir els clients escalonats o en
una mateixa taula pot haver-hi un celíac, un al·lèrgic a la lactosa,
un vega o un jueu. Això implica que la nostra capacitat d'adaptar
l'oferta és brutal, immediata i eficient.
Ens apassionem pel que fem. Es un ofici passional, gires al reves del món que
t’envolta, sinó et surt de molt a dintre es
converteix en un malson, només gaudeixen el que aconsegueix que tot giri al
voltant d’aquest, el que ho fa el seu estil de vida,
filosofia.
El nostre aliat, el sentit de l'humor . La distensió existeix, com a vàlvula
per a tanta pressió, son instants de ruptura, sans i engrescadors.
Som inquiets per definició, ens encanta cerca, descobrir o investigar. El que fa un
cuiner o un cambrer es anar a provar restaurants, menjar, beure, tastar,
experimentar, viatjar, obrir finestres per eixamplar el coneixement i trencar
estereotips.
Exigents fins emmalaltir, no ens conformem amb els nostres resultats i
sempre intentem millorar, per això sense pretendre-ho tenim molts sistemes de
control, aplicat al producte quan ens arribar o quan l’anem a
utilitzar, en l’elaboració que tastem quan la fem i quan
va a sortir a la sala, busquem la
resposta immediata del client i automàticament fem una altre verificació.
He de dir que n’hi han per omplir més pagines però això ja ho deixarem per les escoles de
negocis, quan vulguin fer un anàlisis de un dels negocis més antics del món.
Donar de menjar i beure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada