L’ Origen del còctel

-->

Fa uns mesos va veure la llum l’obra “Cócteles, coctelerías y Barthemders. Fundamentos” editat per Bullipedia. Un treball amb rigor acadèmic a través de la metodologia Sapiens que tracta la part més conceptual e històrica del món del còctel. Aquest es el primer dels quatre volums que es preveuen veure la llum en aquest pròxims dos anys, sens dubte una obra indispensable per a tots els barthenders.

Una de les primeres coses que ens ve al cap i que inicia aquesta obra és  l'origen del terme de la paraula “Còctel".

Si partim del terme pròpiament a nivell etimològic, la primera menció documentada data de 1798 i fa referencia al terme en anglès “cocktial”, val a dir que del origen d’aquesta paraula s’ha escrit moltíssim i la majoria han estat bajanades!

De fet es considerava una paraula d'origen nord-americana, no obstant això, els pocs estudiosos reconeguts amb l’àmbit de la cocteleria  com ara Jared Brown i Anistatia Miller va trobar una menció prèvia  d’aquest terme al 78 com dèiem (empleat com sinònim de «beguda») en un diari britànic “The Morning Post and Gazetteer “en una referència sàtira a una compta hipotètica de diferents polítics de l'època en un bar. Al costat del nom del primer ministre, William Pitt Jr., si indica que va beure -L'huile de Venus “parfait amour "i una beguda menys francesa, el "cock-tail", vulgarment conegut

com gengibre -.

Segons el historiador de la coctelería David Wondrich, aquest seria una doble joc de paraules, relacionat amb la practica de posar gengibre al anus dels cavalls vells per fer-los semblar més trempats! De la que es pot deduir que en aquell moment ja es parlava del còctel com d'una beguda estimulant amb gingebre, per tant, el més probable és que encara no portes alcohol.

No es fins el 1806 que no es troba la primera explicació o definició de la paraula en un diari americà The Balance and Columbian Repository, on es descriu el còctel com a «licor estimulant compost de un destil·lat de qualsevol tipus, sucre, aigua i bitters (amargs), i si el coneix vulgarment com un "sling amarg" ».

Així doncs la paraula còctel en si definia un tipus molt concrets d’elaboracions amb alcohol amb un predomini de l’amarg.  Trenta cinc anys més tard comencen a trobar-se les primeres cartes de còctels, com l'elaborada per Peter Bent Brigham al Boston Concert Hall, on qualifiquen aquests tipus d'elaboracions com a «combinats» o «begudes sofisticades».  Un significat més proper al que avui entenem per còctel.

Histories com aquesta emplenen aquesta obra, com dèiem essencial per entendre el que realment ha implicat el còctel en cada època històrica, així com poder comprendre la seva evolució. De fet l’equip de elBullifoundation han definit les èpoques històriques del còctel, amb els fets més rellevants que marcant les ruptures temporals.

En el volum també es parla dels espais per veure aquesta beguda, si hi han franges horàries marcades o si es el mateix un còctel a Barcelona que a Tailàndia o a Sydney.

Només dir gràcies i salut.