27 de juny 2012

A cop de retallada. Cuinem un canvi!



Tot i portar un barret de cuina, sóc una persona indignada i he d’aprofitar aquest altaveu per tal de despertar, en la mida del possible, aquesta passivitat contagiosa i desànim en general que patim tots els sectors. En especial els pilars del meu microcosmos : l’educació i la restauració.

És evident que la formació esta sent un dels drets constitucionals més castigats per una crisis significativament econòmica, provocada en gran part per l’especulació dels mercats però sobretot una crisis sistèmica (d’un sistema que no funciona). I que poc te a veure amb els ciutadans de carrer, en el seu context real, això em preocupa i a l’hora m’indigna, per que els governs (els nostres “representants”) son submisos titelles del mercat i de la prioritat de sufragar el deute per davant dels nostres drets, en especial dels nostres fills, germans, cosins o nets.

Sóc mestre i puc dir que ha començat una decadència en la qualitat educativa, òbviament aquest decrement tindrà conseqüències a mig i a llarg termini. Com dirien a casa pinten bastos i crec que és de rebut que fem alguna cosa.
Per un altre costat el sector de la restauració se’n recent molt per cada una de les mesures que pren l’Estat. Cada cop que diuen que retallen el sou dels funcionaris, cada cop que no es donen crèdits a les empreses o cada cop que retallen en els llocs de treball des de la pròpia administració, els restauradors pensen quin cap per portar una casa! Si només retallem, com pot funcionar el sector serveis! Sector que actualment sustenta el país i en especial la part dedicada al Turisme.


“Mareta meva” esta clar que aquests politics van ensurada i que si seguim proa enllà arraparem segur. Tot aquell qui no entén de macroeconomia, te clar una cosa, que no així no anem a bon port. Si per naltros es tan clar per que llavors no sortim a fer res?

Els restauradors estan exprimint el seu enginy per fer front a aquesta crisis sistèmica, inventen formules, fan apostes a vegades arriscades i de segur que encara veurem que la cosa donarà més tombs. Ja que tothom necessita guanyar-se les garrofes i portar un plat a taula.

Ens diuen que el miracle pot arribar de la mà de l’Europa de l’est, potser podrem fer un “Benvingut mr. Bladimir”. Crec que això és bufa núvols i no resoldre el nostre mal sistèmic.

És a la nostra mà cuinar un canvi, que sumi i que no resti, utilitzant producte de temporada, fresc, reflexiu, creatiu e incentivador i no pas tirar de congelats, Frankfurts o BCE. Portar a taula un plat resolutiu, sostenible i responsable on tots i puguem posar cullerada.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada