1 de gen. 2013

Estrelleta, estrelleta..reivindiquem de fora de províncies


Fa unes setmanes , be l'any passat, que varen sortir els resultats de les fatídiques i esperades estrelles Michelin. Per a alguns es una alegria que li reconeixen la seva feina, uns altres respiren tranquils per conservar-la i uns darrers  un xic ensopits per que precisament no li reconeixent la seva feina.


Catalunya s’ha quedat un xic orfe pel que fa els restaurants  amb la màxima puntuació,  només han revalidat el Celler de Can Roca, dels germans Roca I El San Pau de la  més que coneguda Carme Roscadella.
Clar tenim la gran baixa El Bulli que va fer una retirada a temps,  a l’altre punta del quadrilàter esta El Raco de Can Fabes que sembla que la personalitat del Santi Santamaria l’han trobat a faltar els francesos experts amb pneumàtics, tot i que darrera els fogons segueix la mateixa mà d’en Xavier Pellicer.

I a casa nostra res...em pregunto si el centralisme també impera al nostre poble, totes les estrelletes que han caigut a Catalunya s’han anat pels de Can Fanga que diuen que tenen el morro més fi i per que sobretot són molt més sofisticats. Per que al cap i a la fí no ens enganyem aquest tipus de guies son totalment sesgades, només aposten per un tipus de cuina  sofisticada i que estigui a la última, només aquells que estan a la vanguarda poden pujar en aquest carro i no tots, uns elegits. 

No seré jo el que aixequi la manta de les coses que passen a certs nivells, pel que fa les polítiques de les guies gastronòmiques, però ara ja no som tant surells com abans i no ens deixem prendre tan el pel, i que com diuen els que carreguen més cap a la dreta, no oblidem que és un negoci.
A la província de Tarragona, una de les zones que té més restaurants en relació als seus habitants, ens quedem com estàvem, es mantenen doncs la estrella atorgada al restaurant Can Bosch i Rincón de Diego de Cambrils, així com  la del restaurant Torreo de L’India a Xerta.

 Si fem una comparativa Barcelona te vint-i-cinc restaurants estrellats, Girona tretze i Lleida cap. No se quines conclusions em de treure sobre això, però potser no n'hem de fer cas i el que potser em de rumiar com emplenar els nostres restaurants  aquest hivern i quines estratègies em de empescar-nos per que Cambrils sigui un altre cop una icona de la bona cuina i no es quedi amb l’etiqueta de fast-food de peix.

A vegades les coses no semblen tant difícils preguntem-nos per que en un carrer que esta ple de restaurants un esta ple i els altres no fan un ral. En aquest moments de crisis sembla que a tots els restauradors no els afecta igual, quines son aquestes polítiques o tarannàs que fa que el client se senti be, content i per poc que pugui vagi a un perfil de restaurant i pas el de més enllà.
Deixem-nos doncs de estrelles i preguntem realment als estrellats que han sabut ficar-se a la butxaca a la seva clientela, que han sabut donar-li allò que el comensal volia.
Aquells restaurants que segueixen fent caixa per a ells seran, senyor Michelin les clau del cel , el cel d'arribar a final de mes. Amen!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada