De segur que
aquesta tornada us es coneguda de quan eren vailets, d’altres
potser son de la era 2.0 i no els hi ve a la memòria. El fragment de la cançó
de pati d’escola ens explica que contant, sempre
apareix en un grapat d’ametlles una d’amarganta.
Aquest nadal a molts
no ens ha tocat la grossa es més sense contar-hi ens ha tocat la ametlla
amarganta, al nostre cistell bancari hi havia una poma podrida, la noticia ens
ha deixat glaçats a nosaltres i als nostres comptes.
L’amargo dels fruits de l’ametller es habitual, de fet es inevitable,
per que l’ametlla original de la familia prunus dulcis te aquest sabor per
advertir del seu veri als depredadors, ja que una gran ingesta pot provocar la
mort.
Els pagesos de
casa nostra recullen olives, raïms, taronges, avellanes i també ametlles, sacs
plens d’aquest fruit que es deixa assecar a l’oratge . La gent de camp fa els seus números, porta amb la seva suor i les
mans treballades per les feines de la
terra els quatre rals a la caixa de tots. Poc s’esperaven
aquells vileros que els fruits de la seva collita sortís amarga.
Les ametlles son
molt importants a la nostra cuina, sense ametlles no tindríem tantes
elaboracions, posem noms a les nostres receptes, a veure qui en diu més:
Si no hi hagués
ametlles no tindríem:
Picades que
espesen els nostres suquets de peix o guisadets de carn, no gaudiríem de la
salsa de romesco o no podríem fer les nostres romescades, xatonades, escaixades,
empedrats, calçotades…
No podríem gaudir del mon dolç. Del menjar blanc, una
sacher, un ametllat, torrons o TORRONS de xixona i el dur, ametlles
garrapinyades, massapa, panellets, pastetes pel café, les roques… la llet d’ametlla o l’almendrina!!
L’ametla es part de la nostra cultura, la nostra vida, qui no coneix la
llergueta, la marcona, son de la casa, quants moments que ens ha matat la gana
un grapat d’ametlles torrades, en aquella sortida del
cau o la caminada a l’ermita de la mare de Deu de la roca.
Quantes sobre taules, el famós music, i no pas el que toca, el que acompanyem
amb ratafía, amb una partideta del domino o un bingo tant apropiat per aquestes
dates.
Al bingo que ens
ha tocat viure, aquest any ens ha tocat un cartró un xic rebregat, que amagava
una ametlla amarganta, i que sense voleu ens la em fotut a la boca i ens ha
amargat toca la resta d’ametlles, i com sempre ens ha agafat ganes
de escopir.
Tenim esperança
de que quelcom dolç ens esperi després d’aquesta
amargor per treure’ns aquest malt gust col·lectiu que ens ha
agafat a tots/es.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada