3 de maig 2017

Trenta, quaranta la ametlla amarganta

De segur que aquesta tornada us es coneguda de quan eren vailets, daltres potser son de la era 2.0 i no els hi ve a la memòria. El fragment de la cançó de pati descola ens explica que contant, sempre apareix en un grapat dametlles una damarganta.

Aquest nadal a molts no ens ha tocat la grossa es més sense contar-hi ens ha tocat la ametlla amarganta, al nostre cistell bancari hi havia una poma podrida, la noticia ens ha deixat glaçats a nosaltres i als nostres comptes.


Lamargo dels fruits de lametller es habitual, de fet es inevitable, per que lametlla original de la familia prunus dulcis te aquest sabor per advertir del seu veri als depredadors, ja que una gran ingesta pot provocar la mort.

Els pagesos de casa nostra recullen olives, raïms, taronges, avellanes i també ametlles, sacs plens daquest fruit que es deixa assecar a loratge . La gent de camp fa els seus números, porta amb la seva suor i les mans  treballades per les feines de la terra els quatre rals a la caixa de tots. Poc sesperaven aquells vileros que els fruits de la seva collita sortís amarga.

Les ametlles son molt importants a la nostra cuina, sense ametlles no tindríem tantes elaboracions, posem noms a les nostres receptes, a veure qui en diu més:

Si no hi hagués ametlles no tindríem:
Picades que espesen els nostres suquets de peix o guisadets de carn, no gaudiríem de la salsa de romesco o no podríem fer les nostres romescades, xatonades, escaixades, empedrats, calçotades

No podríem  gaudir del mon dolç. Del menjar blanc, una sacher, un ametllat, torrons o TORRONS de xixona i el dur, ametlles garrapinyades, massapa, panellets, pastetes pel café, les roques la llet dametlla o lalmendrina!!



Lametla es part de la nostra cultura, la nostra vida, qui no coneix la llergueta, la marcona, son de la casa, quants moments que ens ha matat la gana un grapat dametlles torrades, en aquella sortida del cau o la caminada a lermita de la mare de Deu de la roca. Quantes sobre taules, el famós music, i no pas el que toca, el que acompanyem amb ratafía, amb una partideta del domino o un bingo tant apropiat per aquestes dates.

Al bingo que ens ha tocat viure, aquest any ens ha tocat un cartró un xic rebregat, que amagava una ametlla amarganta, i que sense voleu ens la em fotut a la boca i ens ha amargat toca la resta dametlles, i com sempre ens ha agafat ganes de escopir.


Tenim esperança de que quelcom dolç ens esperi després daquesta amargor per treurens aquest malt gust col·lectiu que ens ha agafat a tots/es.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada