1 de juny 2021

El Delivery un cant de sirenes

Segons l'enciclopedia.cat - dación (es) o delivery (en)- és l'acció de donar una cosa a una altra persona quan no implica liberalitat. En el cas del sector de l'alimentació l'emmarcaríem com a una activitat que parteix de la funció logística que té per finalitat col·locar en producte, oferta o servei directe en el lloc de consum. 

Ja hem parlat que les restriccions que afecten el sector de la restauració des de l'inici de la pandèmia han obligat molts bars i restaurants a reinventar-se. Durant els últims mesos els serveis de l'oferta per emportar i a domicili s'han convertit en la principal font d'ingressos per a molts establiments. Un model de negoci que ha permès que molts negocis s'hagin pogut mantenir oberts en temps de pandèmia.

Això com vàrem comentar en altres escrits, ha generat la necessitat d'adaptar els negocis, adaptar l'oferta, repensant-la, fent-la senzilla però atractiva y amb personalitat per poder fidelitzar el client per un costat y per treballar amb una estructura el més reduïda possible per poder subsistir i no morir en l'intent. 



Els diferents models de restaurants han volgut aferrar-se a aquest flotador i molts han tingut una bona experiència. Fins i tot i els que semblen més allunyats o estrellats, han tastat aquest model. Reinventant la seva oferta més efímera i acabada al moment, en unes elaboracions que poguessin ser transportades i que arribes al client amb una certa qualitat sense realment baixar el nivell que estaven acostumats, com ara les opcions de restaurants com el Disfrutar o els Dos palillos per posar uns exemples.



D'altres han reestructurat tot el seu model i han adaptat aquesta oferta en quelcom més informal reinventant-se totalment. Hi ha els que han apostat per només ofertar  les elaboracions més tradicionals com arrossos o favades com és el cas de Casa Marcial o Casa Gerardo. I els que han escrutat totes les possibilitats generant una marca expressament com el Gotxo de Dabiz Muñoz o La gran família Mediterrània de Dani Garcia. 



El menjar per emportar ha estat present sempre a casa nostra en la safata de canelons, la paella del diumenge o el pollastre a l'ast. El concepte de portar-ho a casa ha vingut per quedar-se, aquest any el 45% dels consumidors l'han utilitzat. L'increment al nostre país és molt més baix en comparació a altres països, però sembla que és un hàbit que en les zones més urbanes anirà creixent exponencialment. 

Sembla que després d'aquesta quarta onada, la vacunació i la reobertura i relaxació de les mesures dels restaurants cada cop hi ha més crits de què aquest increment no serà tan gran quan tot torni a la normalitat que el delivery només ha estat un cant de sirenes i que l'esperit Mediterrani és anar al carrer i als restaurants de forma física. Pot ser que els profetes tinguin raó i que aquelles que hagin apostat pel delivery s'han fet un flac favor, o també podria ser que ja no hi hagués un únic model en el restaurant i que hi haguessin diversos models en una mateixa empresa, com quan van aparèixer els banquets o esdeveniments a la restauració, molts es van plantejar obrir línies al respecte. 

Està clar que cada restaurador a de pensar pros i contres, a més de preveure la que encara està per caure. I sembla que hi haurà temporal.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

TRANSLATE