17 de març 2014

A cop de morter .Festes d’en Bacus de Tarracus

Acabem de passat l’ època de festes,  on ens em acomiadat, si més no per uns dies, de la verdureta bullida, la fruita fresca, el peixet a la planxa, la llet desnatada o el iogurt natural.
Uns  dies que aquells  que estan més a prop dels deus, bàsicament politics i banquers, posem pel cas que ni han una pila, de segur que han convidat a les seves opulentes taules al fill petit d’en Zeus,  en Dionis , Déuu grec del vi i de la disbauxa  per tal de que regui tots els seus opulents  banquets i ostentoses celebracions.
Els més pagans i golafres  em tornat als nostres orígens roman,  i em convidat a la nostra versió del déu del vi,  Bacus de Tarracus, originari del nom de bacanals, festes en el seu honor en què al principi només participaven dones (les bacants) i després crec que es va ampliar, allí a més del culte secret i iniciàtic havia consum de vi fins al s'embriagui, substàncies al·lucinògenes i orgies sexuals, be en realitat era part del culte, tot això en zones boscoses i allunyades per aconseguir una espècie d'unió mística amb la naturalesa.
Be no ens desviem del tema del menjar i el veure.
Seguim amb els més patidors, els del viacrucis del dia a dia, cristians del món,  per no fer referència  al darrer gran sopar que es massa seriot i molt trillat, de segur que han seguit per aquests dies , el text de Isaïes 25:1-6 “I Jehova dels exèrcits farà en aquesta muntanya a tots els pobles un banquet  de menjars suculents, banquet de vins refinats, de gruixuts moll de l'os i de vins purificats.”

Sigueu de la tendència que toqui, política a banda, de segur que aquests dies heu gaudit d’uns taules llustroses on carns, embotits, peix i marisc han emplenat aquestes i on els dolços i les calories han fet gresca i xerinola. Es de suposar que a la terra del vi, tots els àpats i celebracions  han  estat regat amb els més exquisits caldos que dona la vinya, siguin joves, afruitats, d’agulla, gasificats, amb uns anys de barrica, gran reserva o de verema tardana per les postres.

Com deien,  moments de taules ben parades, de les que hem invertit una estona, on qui més qui menys, s’ esmera per que aquella parada d’aliments faci patxoca, on sempre podem trobar que algú tocat per una especial sensibilitat tendeix a crear una mena de bodegó atapeït i barroc, o en altres ocasions gaudim esfereïts d’atris decorats al gust de les darreres tendències minimalistes. Els més de la ceba obren el bufet del menjador i com si de arqueòlegs és tractessin, restauren o desempolsen aquella vaixella i cristalleria de gran valor sentimental i totalment enrancides,  que son guardades any rere any com el tresor  del senyor dels anells i que després del àgab i de unes copes de més de la tieta Pepa,  es produeix inevitablement alguna que d’altre baixa.

Les festes de Nadal son l’excusa perfecte pels  tastaolletes, llepafils i gourmets de pa sucat amb oli, per crear les seves bacanals casolanes, dies per aprofitar, per traure-us la faixa, menjar i beure sense recança, moments d’abundància als plats per modestos que siguin, de menjar de sempre amb denominació d’origen, o potser de provar coses estrambòtiques, àpats que responguin als clixés més glamurosos o simplement dels que fan festa!

Malauradament deixant enrere aquells dies de desenfre a taula, és ara quan la penitencia arriba amb totes les seves cares i truca a les nostres bascules, redimint-nos per que em pecat. Recordem però les sabies paraules de tota una institució Iberica “que nos quiten lo bailao”

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada