17 de març 2014

Galera, la diva que mort de fama!

La Galera mort de fama, no literalment es clar però si per als nostres pescadors, el mar es generós i  capritxos a l’hora. La captura d’aquest estrany marisc no dependrà del màrqueting del ajuntament, de les receptes creatives o tradicionals dels restauradors ni tan sols dels cavalls dels bastiments de la nostra flota pesquera, sinó més aviat d’un complexa equilibri entre fauna i flora que  existeixi baix a mar.

No vull dir que no se’n pesqui, i tant que se’n agafen i moltes robes, però no suficient per la demanda que les nostres jornades gastronòmiques requereixen. Realment em sento en part orgullós del resó mediàtic que ha projectat aquest cirrípede que era, fa deu anys, un autèntic desconegut per al públic  en general.
Recordo que era el recte que em van proposar el consell consultiu de la pesca, i com a fill de pescador vaig acceptar encantat, volien que els peixos que la gent no coneixia tant o que simplement no es venien, tinguessin alguna mena d’altaveu.

El punt inicial era fer pedagogia de tots aquells desconeguts i així vam crear diverses propostes didàctiques, on les cordoneres, esparralls, clivillons, mabres, verat o galeres eren protagonistes, tallers participatius de cuina, xerrades de professionals, activitats diverses com a  tasts populars per apropar-ho al ciutadà. També vam voler implicar als sectors professionals restauradors i l’Escola d’Hoteleria i Turisme com a cantera de divulgadors sorgir el concurs i setmanes de menús o plats estrelles.

Finalment com sol passar amb aquests casos que es barregen tants agents i de mediador esta la administració, el projecte inicial va ser passat pel sedàs, reduït allò que sigues (bo, bonic i baratet)   s’acorda presentar cada any un desconegut per a potenciar, però la popularitat de la Galera va calar ràpidament i aquesta diva va fer ombra als altres renegats.

El boom ens va agafar amb els pixats al ventre, i tots manyes ajudeu-me per respondre a les expectatives que ens marcaven tots aquells que volien gaudir d’aquest crustaci. Però el cert es que em tingut de demanar als nostres veïns galeres per que aquí la productiva mar no ha donat l’abast.

En part és un èxit i per un altre banda  em de entonar un... se’ns ha marxat una mica de les mans.  Va néixer una estrella que esta a punt de morir d’èxit i per contra seguim ignorant molts exemplars d’excel·lents peixos que son capturats per les xarxes dels nostres pescadors i que son mal aprofitats en una barreja per fer fumets, en els millors dels casos o van a parar a la producció de pinsos o abonaments.


La gastronomia és cultura i la cultura esta encalçada  per una monotonia coneguda, difícil de  trenca. Felicitem-nos per trencar-la de tant en tant i preparem-nos per menjar Galeres i Calçots, productes senzills convertits en estrelles per la nostra cultura, amen i salut!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada