23 de maig 2016

Caneloni & canelons

Ja era hora que possesim sobre la taula aquest producte que nosaltres considerem tant nostre i que els macarronis dieun que es seu.

Diguem-ho sense por, estem fins als pebrots escalivats que ens diguin els italians que tot és seu, ara que tenim hegemonía i superioritat culinaria, aprofitarem que els nostres abanderats, els germans Roca, la Roscadella i el gran Ferran son els que lideren el món dels fogons i reescribim la história de la gastronomía.
Segons la biblia de tots els joves, la Viquipedia, els canelons son un plat d’origen italià que deuen el seu nom a la forma en que es presenta.  Cannelloni és el diminutiu de  canna que vol dir canya. Hi ha constancia al s.XVI a la Toscana i a Sicilia, d’aquesta pasta farcida .

Això diuen els espaguetis però la beixamel és d’origen francés,  creada per en Louis Béchameil de Nointel, marquès de Nointel, perfeccionada per François Pierre de la Varenne a partir d'una altra salsa més antiga a base de crema de llet provinent de la Toscana.

O sigui, que és va tenir que afegir per que s’assemblar-se als nostres. Un punt menys per la historia, per altre part com sempre els francessos pel mig.

Un altre punt diferenciador entre els canelons, es que els italians fan servir una pasta gruixuda i que esta feta al dente, densa, tothom sap que els canelons de casa, estan cuits al punt de la iaia, com aquells macarrons que es converteixen en una pastís practicament de lo tovet que esta. La feina es nostre per que no estrenquin la meitat, escorrer-los, estendre-ho sobre les tovalles blanques.

I si parlem del farcit de casa, res a veure amb els que preparen els del país de la bota, els seus canons fan servir un trinxat que s’assembla molt a una boloñesa, més espesa clar, carn picada i cuita amb la salsa tomàquet a foc lent, tota bullidota.

El caneló catala, es fa amb carn rostida, de fet és com tot lo nostre , te sentit per que som de la ceba. És un plat que ens defineix, és un plat fet amb les sobres de la carn rostida del dia de nadal, que barregem amb un sofregit i la trinxem tota. Som gent d’estalvi i de principis!

I la darrera, el bon canelo ha de estar acabat al forn, ben asecat amb una capa de formatge per damunt, gratinar-ho tot a de quedar daurat i practicament cruixent per que sigui l’auténtic, hi ha la versió a la Barcelonina acompanyat amb una mica de salsa de tomàquet a sota els canelons això si que deu ser per consideració amb els nostres veins els italians.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada