Ja era hora que
possesim sobre la taula aquest producte que nosaltres considerem tant nostre i
que els macarronis dieun que es seu.
Diguem-ho sense
por, estem fins als pebrots escalivats que ens diguin els italians que tot és
seu, ara que tenim hegemonía i superioritat culinaria, aprofitarem que els
nostres abanderats, els germans Roca, la Roscadella i el gran Ferran son els
que lideren el món dels fogons i reescribim la história de la gastronomía.
Segons la biblia de tots els joves, la
Viquipedia, els canelons son un plat d’origen italià que deuen el seu nom a la
forma en que es presenta. Cannelloni és
el diminutiu de canna que vol dir canya.
Hi ha constancia al s.XVI a la Toscana i a Sicilia, d’aquesta pasta farcida .
Això diuen els
espaguetis però la beixamel és d’origen francés, creada per en Louis Béchameil de Nointel, marquès de Nointel, perfeccionada per François
Pierre de la Varenne a partir d'una
altra salsa més antiga a base de crema de llet provinent de la Toscana.
O sigui, que és va tenir que afegir per que
s’assemblar-se als nostres. Un punt menys per la historia, per altre part com
sempre els francessos pel mig.
Un altre punt diferenciador entre els
canelons, es que els italians fan servir una pasta gruixuda i que esta feta al
dente, densa, tothom sap que els canelons de casa, estan cuits al punt de la
iaia, com aquells macarrons que es converteixen en una pastís practicament de
lo tovet que esta. La feina es nostre per que no estrenquin la meitat,
escorrer-los, estendre-ho sobre les tovalles blanques.
I si parlem del farcit de casa, res a veure
amb els que preparen els del país de la bota, els seus canons fan servir un
trinxat que s’assembla molt a una boloñesa, més espesa clar, carn picada i
cuita amb la salsa tomàquet a foc lent, tota bullidota.
El caneló catala, es fa amb carn rostida,
de fet és com tot lo nostre , te sentit per que som de la ceba. És un plat que
ens defineix, és un plat fet amb les sobres de la carn rostida del dia de
nadal, que barregem amb un sofregit i la trinxem tota. Som gent d’estalvi i de
principis!
I la darrera, el bon canelo ha de estar
acabat al forn, ben asecat amb una capa de formatge per damunt, gratinar-ho tot
a de quedar daurat i practicament cruixent per que sigui l’auténtic, hi ha la
versió a la Barcelonina acompanyat amb una mica de salsa de tomàquet a sota els
canelons això si que deu ser per consideració amb els nostres veins els
italians.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada