27 de maig 2016

CUINA NATURAL? CUINA SANA? MITES I LLEGENDAS

Darrerament  es fa palès, a nivell gastronòmic, una efervescent preocupació per la salut, cosa que sagraeix molt sobretot pel sector gerent de la seguretat social.
Saposta per la cuina natural que és sinònim de cuina sana, amb tot de moviments com el slow food que ha creat diverses sinergies, la cuina de proximitat, el km0 i tota la mandanga.


Aturem-nos en el concepte en si, que vol dir cuina natural?

Dentrada diriem que es refereix a la cuina  que esta feta amb productes naturals,  bastant plausible.  Però quedem-nos en lo natural, segons les definicions que ens aporten els buscadors a internet, natural es tot allò que no te res artificial, sense barreges ni elaboracions provinent de la natura.
Molt be, pels de la darrera fila, aquí va la pregunta. Un tomàquet és natural?
Mmm la resposta es si? Segur que hi ha gat amagat!


És molt fàcil comprovar-ho, agafeu riera a munt, aneu a una zona verda, un bosc i em porteu un tomàquet. No ara no es queixeu, no travareu cap, ja se que faig una mica de trampa, lúnic lloc on trobaríeu uns tomàquets a la natura seria a Perú, terra originaria daquest fruit, però us asseguro que no el podrieu menjar és incomestible.

No us estireu dels pels, ja se que estic un xic setciències però natural es allò que és troba a la natura en estat lliure, no modificat per la mà de lhome,  i us puc assegurar que el vuitanta per cent del que podem trobar a la natura es incomestible i en molts casos tòxic, dalguna manera shavien de protegir les plantes de nosaltres.

El homo sapients ha anat modificant, primer amb empelts i després genèticament, el que avui considerem natural. I la gran pregunta que us turmenta i us esta treien el son, que podem trobar natural?

Doncs si soc sincer, tot i lo malmès que pot estar el mar, podríem arriscar-nos a afirmar que els peixos i tot allò que és capturat, és el més natural que ens podem ficar al plat.


No! aquesta no es cap campanya de la confraria, i no te res a veure que soc fill i net de pescador, només constato una realitat.

El que caldria és definir quins aliments son més sans pel nostre cos i si anéssim un pas més enllà,  quins productes ajuden a la nostre salut i quins no ens ho posen fàcil.

Una patata sembla que és de la part saludable, però potser esta tan tocada per la nostra mà que ens ho podríem arribar a qüestionar, feu la prova, laltre dia vaig agafar una patata, la vaig tallar i em vaig oblidar della, doncs després dhores me la vaig mirar i no shavia oxidat, estava igual, vaig quedar garratibat! No podia creure, la ciència ficció a arribat a la meva cuina. Aquesta patata no se en quina llista posar-la.

Potser limportant no es que sigui natural que veiem que es difícil, sinó de saber don ve, com ha estat tractada, quina ha estat la presencia de la famosa mà del home.

Que en traurem de tota aquesta parrafada? Que em de conèixer allò que mengem, que el saber ens farà lliures, per que així no ens podran donar gat per llebre o tomàquet per pebrot.





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada