1 de juny 2011

Al matí no soc res sense un cafè-cafè!

L’altre dia al cafè a toca de casa, és parlava precisament d’això del cafè –cafè, d’aquesta beguda tan necessària com l’aire que és respira per a molts només llevar-se, i per suposat de les diferenciés entre el cafè d’avui i el d’abans. Aquí trencaríem els topics, ja que no crec que ningú afirmés que el cafè d’abans si que era bo, no com el d’ara! Sobretot si tenim en compte que la majoria dels nostres avis i avies de fet no bevien cafè, sinó unes infusions del que anomenaven “malta”, que es feia amb civada torrada. Amarg y molt negre que servia bàsicament per barrejar amb un xic de llet. El cafè de cafetera és reservava pel dia de festa major.

En aquella època també és feia el “suau”, un cafè barrejat amb sifó i sucre o gasosa. Un cafè dolcet, espumós i molt suau!

Ja no cal recorre món per trobar tot tipus de cafè, des del ristretto italia que podríem dir que es quasi mastegable, al seu antònim coffe americà, el cafè llarg per emplenar tasses i tasses de manera constant i sense demanar-ho en una cafeteria de l’Oest. Del nord d’Europa ens arribà el aromatisches Kaffe alemany una mena d’aigua fosca, popularment “aiguaxirri” o del nostres veïns més propers que ens portaren el cafè turc, que no ha acabat de quallar a casa nostra, un cafè on és deixen el poso a la tassa i l’has de veure a xarrups petits per no empassar-te’ls gola a baix.


Amb el temps, hem acumulat al prestatge de dalt de la nostra cuina, una secció amb una quantitat indefinida de cafeteres de tot tipus, segons les tendències de l’època. La italiana de diverses mides des de la de cada dia a les grosses per quan venien les visites. A la mateixa secció trobem la cafetera de filtro de paper, la d’èmbol o també dita cafetera sueca o aquella relíquia de cafetera exprés amb un braç que pretenia simular a la de les cafeteries, i és quedava amb això, un simulacre!

Avui les nostres llars, han deixat enrere totes aquestes relíquies, les cafeteres que fem servir son les que ens ha portat el George Clooney, les de les capsules, amb dissenys cool, fashion, ergonòmiques i fins i tot un xic fàl•liques!

I es que ara hi entenem molt, ha arribat la cultura del cafè a casa nostra, o una gran campanya de marketing, bé alegrem-nos per que podem gaudir de diverses varietats aràbic, robusta, colombià o Etíop per no deixar-nos els capuccinos o doble espressos. Ara doncs quan un s’aixeca al matí pot tenir un autèntic dilema a l’hora de fer-se una tassa de cafè.

1 comentari:

  1. La veritat és que hi ha molt bons tipus de cafè, avui en dia els pots trobar amb força facilitat....però tot hi tenint bones varietats de cafè d’arreu del món, hi han molts pocs llocs on sàpiguen fer un bon cafè!!!

    ResponElimina