3 de maig 2011

El bulb que fa plorar als mil homes

L’Andreu per mitjà del correu electrònic, em comenta que és d’aquells que no plora però la ceba sempre el fa quedar malament. Pregunta que pot fer per evitar-ho i per que passa això?
Estigues tranquil Andreu això passa a les millors famílies, no més has de pensar que ja els agafava plorera als més braus gladiadors o als indomables legionaris romans quan utilitzaven diàriament aquest lacrimogen bulb.
Però per que passa això? Bé la resposta s’amaga amb la composició d’aquest conjunt de fines capes que composen la ceba i que contenen una sèrie d’aminoàcids rics amb grups de sulfurs. Aquest al ser trencats o tallats contacten amb uns enzimes específics que produeixen una substància irritant anomenada “sulfòxid de tiopropanal”. El fruit desprèn aquest vapor com a defensa per a potencials depredadors. S’ha aconseguit rebaixar aquest efecte en varietats modificades.
Sabem el perquè però que podem fer, és aquí on ens trobem amb milions de consells que disten molts de fonaments científics i responen més a autosuggestió o actes de fe pròpiament dit . No profunditzarem amb aquells consells que centren el seu eix amb la superstició o els que ens fan apropar perillosament fins el punt de fer el ridícul com el fet de tallar les arrels i posar-nos-les al cap.
Per ser rigorós, he de dir que no he pogut contrastar la informació que crec s’apropa més a la “lògica”, basades en el tractament de la substància que és desprèn, un líquid que és volatilitza en part. S’aconsellà posar la ceba al congelador una estona, aconseguim que el líquid és semi congeli i que al tallar no és desprengui tant. Un altre esta relacionat amb l’aigua que fa d’amortitzador dels vapors, be utilitzada en el procés de tall, cincelant pràcticament sota l’aixeta o d’una manera més heterea col•locant-nos un bol o un plat amb abundant d’aigua a prop d’on estem tallant.
He de confessar que encarà ploro quan tallo ceba, però m’agrada, em netejà els ulls i de fet crec que és una propietat especial que un fruit de la terra em pugui fer plorar, de fet no hi ha cap que em faci riure, o si?
Sempre ens quedarà el remei estrafolari de col•locar-nos unes ulleres de piscina a l’hora de fer el sofregit!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada