21 de març 2011

Gastrografia. Que he de fer per que em quedin tous els cigrons?


Bona pregunta, sobretot en aquests moments que la cuina de cullera esta en perill d’extinció. A veure, i no ens enganyem, que qui no te gaire temps, tira de veta de les llegums cuites que hem de reconeixen que fan el seu servei.
Be això va per tota aquella que s’atreveix a fer uns cigrons a l’antiga i de vegades li queden un xic durs o no tot el tendre que esperava. De segur que el motiu rau en el temps de remull dels cigrons i la seva posterior cocció.
Les llegums necessiten una bona hidratació, en especial el cigrons i els fesols, necessiten estar en remull no menys de dotze hores, el millor es posar-los en aigua tèbia i un xic de sal, que ajudarà a la bona penetració de l’aigua en el llegum.
Hi ha molt snob que fica aigua mineral embotellada per treure la cal que actua en detriment de la seva tendresa.
Altres en comptes de sal utilitzen bicarbonat, en aquest cas s’ha de vigilar molt per que aquest, actua com una carrega de cavall, es molt freqüent que el cigró un cop cuit quedi sense pellofa i obert. Cal rentar-lo be i no perllongar el temps de remull.
La cocció dels cigrons ha de ser a xup-xup, temperatura constant i partint millor d’aigua tèbia.
Recordeu que aquests petits fruits provinents de la Mediterrània son rics en proteïnes, midons i àcids oleics insaturats sense colesterol. Que tenen fibra i calories . Però per equilibrar-ho be cal acompanyar-los d’arròs o pasta.
Elos romans ja reconeixien la seva versatilitat, els podem gaudir cuits, torrats, fregits o en farina. En amanida, com aperitiu , guisadets, en crema, en bunyols, com a salsa i com acompanyament. Plats com el“ Cocido madrilenyo”, els“callos a l’andalussa”, els cigrons de quaresma, els cigrons amb peus i tripes, el “hummus” o el “ falafel”son llegats que composen el receptari mediterrani dedicat als cigrons.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada