14 de set. 2011

Ens deixem enredar a l’hora de comprar?



Em va fer que pensar un article publicat a Marqueting Directo on explicava les principals tècniques que feien servir els nostres supermercats per fer-nos comprar més o determinats articles. La veritat encara que aquestes “trampes” tenen una lògica al darrera em resisteixo a pensar que realment caiem tan en els paranys!

La mida importa, l’article diu que el gran invent per compra més comença de fet amb el pas de la cistella al carret, on el comprador te molt d’espai per augmentar el volum de les seves compres. De fet ens pot donar la sensació que si no portem el carro ple, ens deixem quelcom! Em de constatar l’augment de la grandària dels carretons en algunes superfícies, on quasi és demana carnet per conduir-los!

A l’entrada habitualment és col•loquen les seccions de fleca, pastisseria i floristeria, les bones fragàncies ens estimulen i ens desperten les glàndules saliveres aquestes ens activen els sentits amb la finalitat de que realitzem compres de manera compulsiva, a més de provocar-nos un estat d’ànim agradable.



Normalment els productes anomenats bàsics, estan un xic amagats per forçar al consumidor a passejar-se pels passadissos. De fet també és freqüent que és canviï sovint d’ubicació certs productes, per desorientar al client i per eliminar un recorregut establert i rutinari.

La disposició dels productes és essencial, les tècniques recomanen forçar al client a moure’s de dreta a esquerra pels passadissos, els productes més temptadors sempre es troben a la dreta. Els productes estrella son els més accessibles, habitualment a l’alçada dels ulls. Les marques més cares en posició superior i les més econòmiques a baix de tot. La comoditat marca aquesta premissa.

Cartells i publicitat son estratègicament col•locats com a reclam, els productes destinats als nens és distribueixen a la seva alçada per que siguin ells els que ens reclamin fins a la sacietat!

La musica...si la musica! Ens trobem de vegades una musica lenta que ens convida a prendre’ns el nostre temps per gastar molt. També podem trobar una musica estrident , alta i repetitiva que ens convida a moure’ns ràpida i compulsivament.

La darrera temptació es troba en les línees de caixa, la part més rentable segons els estudis. Fem cua durant minuts i mirem i remirem, aquells golosos productes, baixem la guàrdia i la temptació fa que caiguem al parany i comprem allò que no teníem previst!


Esta clar que ningú ens obliga a comprar allò que no volem. Encara que de vegades ens deixem portar, no ens adonem i comprem allò que no havíem pensat comprar. I que per això no em de pagar penitència, però si estar més al cas! El coneixement ens fa més lliures i ens permet ser els amos del que comprem. No cal dir que si tenim clar que anem a comprar, no ens vendran la moto !

TRANSLATE