La consagrada Guia Michelin que marcava l’èxit
o la decadència de les altes esferes de la restauració gastronòmica, ha sigut
rellevada per la llista dels 'World's 50 Best Restaurants Awards'
que es celebra des de fa uns anys a Londres per la revista Restaurant.
Sempre s’ha tingut un amor-odi cap aquest
tipus de valoració, premis o reconeixements que no han estat exempts de retractors
que l’han senyalat com a sesgada, amb un
prisma i barems de puntuació discutibles i fins hi tot, s’ha arribat a qualificar
de sectària.
Un moviment que es retro alimenta, i on molts
restaurants deuen en part o en gran part, el seu èxit a aquesta mena de rànquings,
empresaris de sectors, grups de comunicació inclús regidories de turisme han ajudat
a engrandir aquesta bombolla de la gastronomia.
Com a resposta va sorgir un moviment de
professionals que s’abanderen en un discurs integra, cuiners de l’anomenada de Joel Robuchon, Georges Blanc o Francis Mallman, juntament amb l’espanyol Martin Berasategui son alguns dels firmants
del manifest “ Ocupa 50 best” amb clara referencia al 15M, denunciant la
mala praxis de aquest tipus de llista o qualificacions. Entre d’altres
consignes s’afirmava que una mena de nacionalisme, triomfa sobre la qualitat
d’allò que es serveix als restaurants, on el sexisme esta per damunt de la
diversitat i es reivindica que el focus d’atenció esta sobre els cuiners
famosos i mediàtics, en comptes de premisses com la cura amb els sabors, el
respecte per la salut o la pròpia satisfacció del comensal.
Crec que no respon només a aquells que se
senten exclosos en aquest tipus de llistes, els qui abanderen aquesta reclama,
esperen que aquells que estan a primera línia facin una mica d’autocrítica i
mirin al seu voltant. I puguin fer-se
preguntes, plantejar-se per que aquells que han de valorar, només tiren
floretes als de un bàndol i els altres restauradors es tornen invisibles per
ells.
-->
Un gran debat es obert, penso que el temps
posa tothom al seu lloc, i que al final prevaldrà el sabor, d’allò que menges,
la feina ben feta per damunt de la frivolitat de fer-se la selfi al lloc més cool per
poder penjar-ho a la xarxa i fer dentetes a tots els companys.
