Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris creativitat. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris creativitat. Mostrar tots els missatges

26 de març 2021

L' art & la cuina

Sempre es parla de la relació de la cuina i l'art o del cuiner com artista és un debat molt freqüent al voltant d'una taula. En el meu cas he volgut matisar alguns punts dintre d'aquest concepte. 

Segons el DLC existeixen diverses afeccions d'aquest mot, però el que fa referència a aquesta disputa es recull en la tercera que el defineix com l'aplicació de l'habilitat i del gust a la producció d'una obra segons principis estètics. Amb l'exemple d'una obra d'art. Dintre dels quals es destaquen l'art major i l'art menor. Però en cap es recull la cuina com a art. 

De fet crec que no hi ha cuiners que considerin el resultat del seu treball és com a tal una obra i és més cosa de la narrativa de gastrònoms de ploma fina o de clients amb pes al món de l'art com per exemple en Richard Hamilton, precursor del "Pop Art" britànic que va dir "mirar i degustar la successió de plats que componen el menú de elBulli és una experiència tan estètica com la de contemplar un quadre". Una frase que revela que existeix una possible similitud pel que fa a els processos creatius amb diferents disciplines artístiques. 

Richard Hamilton i la seva dona degustan una elaboració de elBullirestaurant


Podríem dir que els cuiners no 
són artistes perquè no creen art, el que no vol dir que el fruit de la feina de cuiners, cambrers, bartenders i altres professionals d'un restaurant amb la seva oferta no puguin generar, en alguns clients una experiència que vagi més enllà de la pura alimentació i nutrició, apropant-se a un gaudir estètic. 

Un bon àpat és un dels actes on actuen totes els nostres sentits i la majoria de les nostres senso-percepcions, un acte complet que si s'estimula de manera adequada genera diferents estímuls neuronals que ens proporcionen un plaer, que algunes persones afortunades relacionen directament amb un estat "orgàsmic". 

Elaboració de elBullirestaurant


El referent estètic té  relació quan es fa servir el menjar i veure com un llenguatge d'expressió, quan el cuiner pretén explicar una sèrie de coses a través del que posa a la taula, però això seria molt discutible i he dit que només exposaria fets, més o menys plausibles. 

Un cuiner pot dialogar amb el món de l'art, com apuntàvem, utilitzant el mateix llenguatge és en el sistema de creació. Quan un d'aquests cuiners vol buscar els límits, investigar, explorar a través del coneixement, a través del producte o del mateix diàleg amb altres disciplines, crea. Si el resultat és fruit d'una idea, de la imaginació per a intentar plasmar amb els mitjans que  a l'abast o experimentant amb eines i conceptes coneguts o descontextualitzats crea. 

En aquest pla, molts dels nostres cuiners podem equiparar-se possiblement amb els artistes. Potser ara no sembla que és un bon moment de parlar d'art, cuina i creativitat, però potser de fet sigui el millor moment per parlar d'aquest concepte, perquè el que necessitem és la bellesa per poder donar llum i color als nostres dies. Així com la creativitat perquè sembla que només amb el nostre enginy particular sortirem del sot. I cuinar és viure i la vida és cuina.

Llibretes creatives de l'equip de elBullitaller


28 de juny 2020

LA CUINA DELS GENIS és CUINA CREATIVA?


Es va presentar fa un temps una publicació “La cuina dels genis”, que he volgut recupera en aquestes línies per poder fer unes reflexions sobre creativitat o el concepte Geni.

Un projecte que va neixer del III Congrés Català de la Cuina i que és defineix com a "un producte de turisme gastronòmic relacionat directament i transversalment amb la cultura, el patrimoni i el coneixement culinari; on el producte i la gastronomia poden ser motors socioeconòmics d’un territori,
especialment en els àmbits de treball de la cohesió social i territorial i la sostenibilitat."


El projecte es basa en les conclusions del la darrera publicació de l’OMT (2019), "Guía para el desarrollo del turismo gastronómico", on s’indica que un terç de la despesa d’un turista està dedicat al menjar. Al document es considera que les experiències turístiques memorables són les tenen un caràcter autèntic, diferencial i innovador.


Es per això que tot el fil conductor, esta basat en una ruta lligada a quatre punts del territori Reus, Mont-roig, el Vendrell i Horta de Sant Joan, per que com explica el projecte aquests punts del mapa català, van marcar l’obra de quatre genis universals: Antoni Gaudí, Joan Miró, Pau Casals i Pablo Picasso.


Val a dir d'entrada que totes les iniciatives son bones, o potser no tot es pot barrejar. D’entrada el títol crec que genera confusió "La cuina del genis" sembla remetre a una ruta on el que s’intenta, és reproduir la cuina (elaboracions /receptes) que menjaven  o que feien (cuinaven) aquells artistes (Genis).

Un altre dels conceptes que pot remetre a malentesos  gira  al voltant de la creativitat, -el concepte de crear o innovar-. Ja que en l’informe recull que en aquesta primera fase “s’ha iniciat un procés culinari creatiu generador d’idees, de proves, de formes, de textures, de combinació de productes i de coccions, de representació del paisatge, de reflectir un moment d’inspiració de l’artista en un plat.”

D'entrada costa de comprendre amb aquest excés de literatura i en tan efusiva declaració. però m’interessa molt el concepte de procés creatiu. Entès com tots els passos que es segueixen per crear.

Però que és crear?
Segons la definició del DIEC crear es 1 v. tr. [LC] Fer de no res. Déu creà el cel i la terra. 

Per a mi és un terme confús, potser pot resultar més fàcil si en comptes de un concepte tant abstracta ens podem imaginar la creativitat com quelcom més difuminat, amb matissos i estadis. Molts experts descriurn una piràmide on la creativitat es divideix per nivells

En l'estrat més baix d'aquesta piramide és reprodueix creant alguna cosa semblant a allò que coneixem, un segon esglaó contempla la creació fent algun tipus de variació o combinant coses ja existents. I així seguim amb creacions més amables,  fins al cap d’amunt d’aquesta piràmide, on és trobaria un concepte de creació amb una definició molt semblant a la del diccionari,  i que respondria a que la creació sigui trencadora amb allò establert o fet.

En referència a l’art, àmbit inspirador d’aquest projecte, és parla d’avantguardes quan es fa referencia a aquest nivell de creació.

La veritat es que no he pogut degustar les elaboracions resultants d’aquest projecte creatiu, així que no puc entrar a valorar, si son o no creatives, ni el seu nivell de creació. D'entrada els hi tinc molt  de respecte als professionals que treballen rere els fogons. Entenc que deuen ser elaboracions inspirades en el microcosmos dels esmenats artistes i la seva relació amb el territori.

Com he comentat totes les iniciatives son bones, el que cal és ubicar-les, conceptualitzar-les perquè no es generin confusions. Estic desitjant seguir aquesta ruta on el producte i les elaboracions mariden amb la visió de genis com Gaudí,  Miró, Casals o Picasso. 

Avant amb la inspiració !!! Força a la terra.




















I com diu Ferran Adria els de la avanguarda, son els primers que cauen en una batalla!









2 de set. 2018

(RE)VERSIÓ DE LES “INSTRUCCIONS PER NO MENJAR” BY MUGARITZ


-->
 Laltre dia va caure a les meves mans unes instruccions per no menjar, un text molt murri que em va sorprendre i que de segur no deixa indiferentment. Que tracta un dels temes més enboga, però que s'ha abordat en diverses epoqués. He de deixar-ho aquí perque sinó desvetllo la gracia del text, elaborat per tot un refernt de la cuina actual Andoni Luis Aduriz del restaurant Mugaritz. I com que ens coneixem i hi ha confiança, mhe pres la llibertat de fer d'aquesta versió adaptada i reduïda. 


INSTRUCCIONS PER NO MENJAR

Triï el dia més convenient del calendari per elegir no menjar, descartant els dilluns, siguin aquest emocionals o no.

Revisi lagenda de contactes per elegir amb qui voldrà compartir la experiència de no menjar, més aviat per la seva ànsia de conèixer més que per la seva golafreria.



Arribat el dia, després de triar la roba oportuna per no menjar. Deixis recollir, portar, conduir y aparcar davant del lloc o no menjarà.

Entri en aquest edifici tranquil. Desconfiï de les ressenyes que hagi pogut escoltar, accepti linvitació de veure la cuina i els espais que disposa. Identifiqui labsència de soroll, de crispació, de brutícia. Segueixi desconfiant.

Al asseures i mentre espera la carta, imaginis la quantitat immensa de plats que lesperen, preguntis quins seran uns aperitius, snacks, racions, pre-postres, postres o petits fours,  on es serviran, les eines que portaran i col·locaran sobre la taula nua en aquest moment.

Miri al voltant i apreciï que no esta sol en aquesta experiència de no menjar. Creui mirades fugisseres i còmplices,  daquells que estan com vostè assentat i també daquells uniformats que el miren amb un somriure murri, estableixi amb ells contacte.

La carta arriba després dun espera poètica, en aquest moment sen adona que no pot elegir, enfadis de manera moderada. Pensi que si no elegeix no podrà equivocar-se, sentis alleugerat.

La taula nua lindica que allò que sens posi davant, si no ens porten altres eines ho podrà agafar amb les mans, els dits, els llavis o la llengua. Taquis, embrutis, xucli, faci sorbets i si ho creu oportú faci soroll fent-ho o no.

A la seva boca introdueixi estímuls, conceptes, idees, contes e histories que lexpliquen aquella gent tant afable que arriba a la seva taula. Per tot seguit depenent de la textura dallò que te al davant, begui, mastegui o ho pot deixar lliscar pel seu paladar presionat-lo amb suavitat per passar-ho a la gola, olorant-ho al mateix temps o en dos temps. LEstomac farà la resta, es un pas inevitable en principi no dolorós e inclús podrà obtenir cert plaer.



Tracti de trobar el sentit a lordre cronològic de les elaboracions que li presenten. Deixiu estar. Busqui referencies en elles, coses similars, contexts, si no les troba felicitis per trobar quelcom desconegut i que el sorprèn.

Deixis portar, gaudeixi, imagini, somií. Sentir plaer, sorpesa, decepció. Dubtes, alegrá, rnostalgía, fàstic, etc. Es pot preguntar perquè ho sent.

Bon profit. I sobretot no mengi!

-->
Estem davant de una reflexió vers una cuina que no es menja  en el sentit estricte de cobrir un acte fisiològic. Parla de quelcom poètic, artístic que cerca el plaer dels sentits i percepcions, un plaer emocional e inclús intel·lectual. De la gastronomia de Savarin, de una intenció amb un component artístic i/o reflexiu en la cerca dels diversos plaers que podem experimentar degustant.




TRANSLATE