El futur és el nostre refugi davant la gran emprenta que van deixar els que ens precedeixen

Jo no vaig seure a la taula de elBulli, ni a la del Racó de Can Fabes, i això que vaig treballar-hi un any, però no per això no van ser els meus referents a la cuina com la Carme Ruscadella al Sant Pau, en Jean- Louis Neichel o en Josep Bullich. Aquests només són alguns d’aquells grans cuiners que van convertir els seus restaurants en icònics i cada un va deixar una gran emprenta en aquells gaudien del menjar, però també com jo d’aquells que els tenien com a model per aprendre un ofici.

Josep Bullich

Com deia jo no seia a les seves taules, així i tot buscava informació de tot el que feien, guies, llibres, diaris i més endavant intercanvi de receptes amb els joves aprenents apassionats que passaven d’una casa a l’altre, tardes de tertúlia sobre allò que feien i com ho feien. I tots somiaven en poder ser part d’aquelles brigades per aprendre l’ofici dels que estaven marcant la gastronomia del moment. 

I anaves a l’escola amb ganes de formar-te, per agafar una bona base i poder estar preparats per aquestes grans cases. Estàvem il·lusionats, però érem pobres, i no podíem fer com els grans gormands, entrenar al nostre paladar amb aquell bé de deu de plats i noves elaboracions. Ens havíem de conformar a devorar tot allò que arribava a les nostres mans. La revolució que ja s’havia consolidat al país basc, resultat de la inquietud d’una colla de cuiners entre molts J.M. Arzak, P. Subijana, H. Arbelaitz, L. Irizar, etc. havien reinterpretat els seus plats tradicionals agafant de model que havien utilitzat els francesos amb la Nouvelle Cuisine i que va suposar . 

Luis irizar

De fet, eren tantes les ganes, que una petita colla ens vàrem tira la manta al coll, i amb els cales que vam treure de treballar la temporada d’estiu, al setembre vàrem anar de ruta al país basc. A principis dels noranta, llogar una furgoneta (sense GPS), dormir a càmpings amb tenda (deia que érem il·lusos) perquè sempre plou per aquelles terres! Amb el nostre pressupost només podíem anar a un restaurant i vam reservar taula al mític Arzak – Casa vinagres- aquest és un d’aquells noms que li fan un flac favor. Total, una colla de marrecs que acabaven els estudis d’FP de cuina anaven a seure en aquella taula, a gaudir d’un tiberi com mai havien somiat i el podien pagar. 

Tot boníssim, el pil-pil, la salsa verda, el pastís de cabratxo, per aquelles coses no he rebuscat molt per casa, però tinc aquell menú signat, el mateix Juan Mari va venir a prendre’ns nota i després de l’àpat ens va ensenyar la cuina, quina il·lusió, amb foto de carret inclosa. 

 

Juan Mari y Elena Arzak

La nostra aventura d’espardenya no va acabar aquí, vam anar a veure tots aquells restaurants i entrar per la cuina, demanar pel xef, explicar-lis les nostres il·lusions i sopars de duro, tenim fotos de totes, Akelarre, Zuberoa, etc. Quins temps!

 

Zuberoa, Hilario 

Nosaltres no vam seure en aquelles taules, ni tampoc amb la d’elBulli però no deixa de ser el nostre referent i ens serveix per a comparar i aprendre. D’ells tenim un llegat, diversos plats, tècniques, eines i inclús productes que varen revolucionar la cuina i la gastronomia. L’estima pel territori i el posicionament de la nostra cuina a escala internacional. Si us plau, no reneguem d’aquells que han obert camí, que siguin els nostres referents, que puguem fer memòria per poder comparar i millorar. Com podem fer passos endavant si perdem d’on venim. 

Això és el nostre llegat contemporani, l’esforç es formar als cuiners en la historia, amb els grans cuiners, conceptualitzar i referenciar. 

PD: He de confessar que aquell anhel em va portar a fer el meu somni realitat vaig formar part de la brigada del Arzak durant una temporada. Un  record pel Pello Aramburu cap de cuina d’Arzak que ens va deixar als 58 anys.

Pello Aramburu

L' art & la cuina

Sempre es parla de la relació de la cuina i l'art o del cuiner com artista és un debat molt freqüent al voltant d'una taula. En el meu cas he volgut matisar alguns punts dintre d'aquest concepte. 

Segons el DLC existeixen diverses afeccions d'aquest mot, però el que fa referència a aquesta disputa es recull en la tercera que el defineix com l'aplicació de l'habilitat i del gust a la producció d'una obra segons principis estètics. Amb l'exemple d'una obra d'art. Dintre dels quals es destaquen l'art major i l'art menor. Però en cap es recull la cuina com a art. 

De fet crec que no hi ha cuiners que considerin el resultat del seu treball és com a tal una obra i és més cosa de la narrativa de gastrònoms de ploma fina o de clients amb pes al món de l'art com per exemple en Richard Hamilton, precursor del "Pop Art" britànic que va dir "mirar i degustar la successió de plats que componen el menú de elBulli és una experiència tan estètica com la de contemplar un quadre". Una frase que revela que existeix una possible similitud pel que fa a els processos creatius amb diferents disciplines artístiques. 

Richard Hamilton i la seva dona degustan una elaboració de elBullirestaurant

Podríem dir que els cuiners no són artistes perquè no creen art, el que no vol dir que el fruit de la feina de cuiners, cambrers, bartenders i altres professionals d'un restaurant amb la seva oferta no puguin generar, en alguns clients una experiència que vagi més enllà de la pura alimentació i nutrició, apropant-se a un gaudir estètic. 

Un bon àpat és un dels actes on actuen totes els nostres sentits i la majoria de les nostres senso-percepcions, un acte complet que si s'estimula de manera adequada genera diferents estímuls neuronals que ens proporcionen un plaer, que algunes persones afortunades relacionen directament amb un estat "orgàsmic". 

Elaboració de elBullirestaurant

El referent estètic té  relació quan es fa servir el menjar i veure com un llenguatge d'expressió, quan el cuiner pretén explicar una sèrie de coses a través del que posa a la taula, però això seria molt discutible i he dit que només exposaria fets, més o menys plausibles. 

Un cuiner pot dialogar amb el món de l'art, com apuntàvem, utilitzant el mateix llenguatge és en el sistema de creació. Quan un d'aquests cuiners vol buscar els límits, investigar, explorar a través del coneixement, a través del producte o del mateix diàleg amb altres disciplines, crea. Si el resultat és fruit d'una idea, de la imaginació per a intentar plasmar amb els mitjans que té a l'abast o experimentant amb eines i conceptes coneguts o descontextualitzats crea. 

En aquest pla, molts dels nostres cuiners podem equiparar-se possiblement amb els artistes. Potser ara no sembla que és un bon moment de parlar d'art, cuina i creativitat, però potser de fet sigui el millor moment per parlar d'aquest concepte, perquè el que necessitem és la bellesa per poder donar llum i color als nostres dies. Així com la creativitat perquè sembla que només amb el nostre enginy particular sortirem del sot. I cuinar és viure i la vida és cuina.

Llibretes creatives de l'equip de elBullitaller

LA CUINA DELS GENIS és CUINA CREATIVA?

Es va presentar fa un temps una publicació “La cuina dels genis”, que he volgut recupera en aquestes línies per poder fer unes reflexions sobre creativitat o el concepte Geni.

Un projecte que va neixer del III Congrés Català de la Cuina i que és defineix com a "un producte de turisme gastronòmic relacionat directament i transversalment amb la cultura, el patrimoni i el coneixement culinari; on el producte i la gastronomia poden ser motors socioeconòmics d’un territori,

especialment en els àmbits de treball de la cohesió social i territorial i la sostenibilitat."

El projecte es basa en les conclusions del la darrera publicació de l’OMT (2019), "Guía para el desarrollo del turismo gastronómico", on s’indica que un terç de la despesa d’un turista està dedicat al menjar. Al document es considera que les experiències turístiques memorables són les tenen un caràcter autèntic, diferencial i innovador.

Es per això que tot el fil conductor, esta basat en una ruta lligada a quatre punts del territori Reus, Mont-roig, el Vendrell i Horta de Sant Joan, per que com explica el projecte aquests punts del mapa català, van marcar l’obra de quatre genis universals: Antoni Gaudí, Joan Miró, Pau Casals i Pablo Picasso.

Val a dir d'entrada que totes les iniciatives son bones, o potser no tot es pot barrejar. D’entrada el títol crec que genera confusió "La cuina del genis" sembla remetre a una ruta on el que s’intenta, és reproduir la cuina (elaboracions /receptes) que menjaven  o que feien (cuinaven) aquells artistes (Genis).

Un altre dels conceptes que pot remetre a malentesos  gira  al voltant de la creativitat, -el concepte de crear o innovar-. Ja que en l’informe recull que en aquesta primera fase “s’ha iniciat un procés culinari creatiu generador d’idees, de proves, de formes, de textures, de combinació de productes i de coccions, de representació del paisatge, de reflectir un moment d’inspiració de l’artista en un plat.”

D'entrada costa de comprendre amb aquest excés de literatura i en tan efusiva declaració. però m’interessa molt el concepte de procés creatiu. Entès com tots els passos que es segueixen per crear.

Però que és crear?

Segons la definició del DIEC crear es 1 v. tr. [LC] Fer de no res. Déu creà el cel i la terra. 

Per a mi és un terme confús, potser pot resultar més fàcil si en comptes de un concepte tant abstracta ens podem imaginar la creativitat com quelcom més difuminat, amb matissos i estadis. Molts experts descriurn una piràmide on la creativitat es divideix per nivells. 

En l'estrat més baix d'aquesta piramide és reprodueix creant alguna cosa semblant a allò que coneixem, un segon esglaó contempla la creació fent algun tipus de variació o combinant coses ja existents. I així seguim amb creacions més amables,  fins al cap d’amunt d’aquesta piràmide, on és trobaria un concepte de creació amb una definició molt semblant a la del diccionari,  i que respondria a que la creació sigui trencadora amb allò establert o fet.

En referència a l’art, àmbit inspirador d’aquest projecte, és parla d’avantguardes quan es fa referencia a aquest nivell de creació.

La veritat es que no he pogut degustar les elaboracions resultants d’aquest projecte creatiu, així que no puc entrar a valorar, si son o no creatives, ni el seu nivell de creació. D'entrada els hi tinc molt  de respecte als professionals que treballen rere els fogons. Entenc que deuen ser elaboracions inspirades en el microcosmos dels esmenats artistes i la seva relació amb el territori.

Com he comentat totes les iniciatives son bones, el que cal és ubicar-les, conceptualitzar-les perquè no es generin confusions. Estic desitjant seguir aquesta ruta on el producte i les elaboracions mariden amb la visió de genis com Gaudí,  Miró, Casals o Picasso. 

Avant amb la inspiració !!! Força a la terra.

I com diu Ferran Adria els de la avanguarda, son els primers que cauen en una batalla!