Val a dir que gràcies a la proliferació de
piscifactories al nostre territori, ha augmentat el consum de peix a les
famílies. La inversió pedagògica envers
l’alimentació sana per part de la població global, ha fet que prenguem
consciencia de la ingesta necessària a la nostra dieta diària de proteïnes
provinents del peix vers les provinents de la carn.
Preguntem-nos doncs, després d’aquest primer
boom, si les piscifactories son sostenibles, per que de segur son necessàries
tal i com ho confirma el recent informe de l’Organització per a l’Alimentació
de les Nacions Unides (FAO), que estima segons
l’actual creixement mundial, s’ha d’incrementar sobre el consum actual, uns 40
milions de tones de peix cada any durant els propers 20 anys.
En aquests moments a la nostra província tenim
una important industria, dedicada per
una part a la “producció” de serrànids com el llobarros o les orades i per un
altre una gran “indústria” especialitzada amb la de tonyina. Al mercat també
trobem salmó, rèmol o llenguado provinents del sector de la aqüicultura.
La crisis econòmica també ha fet trontollar a
aquestes empreses, un sector que en molts casos a estat subvencionat i que ara
ha vist també com es tancava la porta de les ajudes. La problemàtica d’aquest
tipus de cria, és el medi. Per un costat
és molt sostenible, ja que els peixos no
consumeixen aigua potable pel seu creixement, però el mar requereix d’una
renovació periòdica de tot el material, gàbies, maquinaria que te un cost
elevadíssim i que en aquest moments els empresaris no poden assumir.
Un altre punt és la sostenibilitat en la
producció. El problema és que necessiten pinso a base de farina i oli de peix o
petits crustacis, que s’han de aconseguir per captures(pesca tradicional)! Es
doncs mai millor dit, “el peix que és mossega la cua” Esta calculat que per
aconseguir un quilo de llobarro o Orada és necessari de dos a cinc quilos de
peix blau.
Hi ha dues possibles solucions, decantar-se
per un tipus de peix que no sigui predador, apostar per la aqüicultura de
peixos herbívors o semi- herbívors. La carpa o la tilàpia, son alguns dels
candidats, així com molts mol·luscs. Però potser això és massa utòpic pel
nostres paladars i cultura gastronòmica.
Davant d’això l’altre solució és la investigació oberta sobre el canvi
de dieta dels peixos serrànids, canvia una gran part o fins i tot totalment la
seva alimentació per productes vegetals.
Convertir-los amb vegetarians, amb una sèrie de reforços i aportacions
d’elements essencials pel seu desenvolupament.
Pot ser sona fantàstic
però en breu, seran mesures serioses que haurem de prendre a nivell global per
tal de que tinguem aliments per a tothom. El creixement de la població és
exponencial, això fa que els nostres recursos i en especial el nostre medi es
vegi afectat i a l’hora castigat, per la necessitat del home per alimentar-se.
El menjar i l’aigua seran el gran problema dels propers anys a nivell global.
Peix peixet de la canya
al sarronet!
