Esta clar que
avui les xarxes socials son un altaveu per a comunicar la oferta i la proposta
gastronòmica de tot el sector de la restauració.
La xarxa s’ha
proclamat la millor guia, el millor referent per anar a un restaurant.
Abans calia
preguntar algun conegut, si un volia no fer salat. Confiàvem amb persones de
referencia que ens donaven la seva opinió i a partir d’aquesta, triàvem on anar
a fer un mos.
Avui la referencies es diuen tripadvisor, el
tenedor o el que estigui en aquest moment en voga. Una web on cadascú puntua i
deixa els seus comentaris, penja fotos, però sobretot opina. No hi ha criteri,
mentre un no ofengui o la digui molt grossa, tot si val. Comentaris que responen uns filtres aplicats de caràcter quantitatiu i no qualitatiu. Cosa que ha provocat, la picaresca a la qual malauradament estem habituats.
Si, es moment de entonar el mea culpa.
Molts familiars, amics i companys dels propis restauradors , s’han dedicat a fer
comentaris excel·lents dels seus restaurants i posar verda a la competència.
També s’han
donat casos de treballadors despatxats que fan campanya contra el seu antic
lloc de treball, ni ha de tots colors, fins i tot per ficar-hi pel mig la política.
Un efecte "bola de neu" que acabat en la indignació
de molts, amb el resultat de diverses campanyes encontra d’aquestes webs, per reclamar un filtre real dels comentaris que es fan als negocis.
Una rebel·lió seriosa que encara que no
sabem quin efecte tindrà a curt recorregut. Esta clar que les xarxes tenen un efecte boomerang, tot allò que et poden ajudar en un obrir i tancar d'ulls et poden enfonsar. Emparada per diversos factors i escletxes com ara la llibertat
que dona l'anonimat, cosa que genera la impunitat dels comentaris, també i juga en contra la immediatesa del comentari, sense corroboració o contrastació de dades. Tot plegat es tornen una autèntica
arma perillosa, la qual s’haurà de gestionar amb seny.
Però la xarxa permet donar a conèixer locals i
negocis que no tenen els mitjans per fer campanyes de difusió, ni pot pagar
l’assessorament d’una xarxa de comunicadors o afinitats de periodistes del ram.
Aquesta a provocat una democratització, on la opinió ja no la genera un suposat
expert en la matèria, ja que tothom pot opinar sobre això.
En el futur segurament caldrà una formació i
unes qualificacions més detallades, més tècniques o que aportin un plus de
professionalitat, ja que descriure els plats i fer valoracions subjectives, com deia, la pot fer fins i tot la meva tieta.
Les xarxes han provocat una nova manera de
viure, gent que ha fet de la seva afició una feina. Que ha aconseguit que en
contes de pagar per menjar, els paguen per fer-ho i com dèiem no requereixen de
formació! Salut per ells!
Per
últim, deixo la darrera perla sobre les xarxes, un estudi americà realitzat a
l’Universitat de Brigham Young, que ha
tret com a conclusió que mirar fotografies de elaboracions que menjar,
prèviament al mateix acte, redueix el plaer en si de la seva degustació.
O
sigui que si anem fen fotos com a possessos d'allò que ens posen a taula per
compartir-ho a la finestra digital, al final ens pot fer passar la gana!
-->
