El meu pare i el meu avi eren pescadors, de petit passava moltes estones mirant com es triava la carretada de peix escampat per l'orla del vestiment. Mans rudes, inflades tocant agafant corballs, cintes, escorpores, maires i refets que anaven passant amb llançaments precisos a les diverses caixes escampades. Recordo que hi havia moltes varietats, però que per portar a la subhasta només eren uns quants els elegits com el lluç, el rap o el llenguado els més cotitzats, gran part de la resta anaven al pelut. I així passen desapercebudes espècies de segona o tercera regional, de les que la majoria de gent desconeixia el nom, guardan el secret de un gust, textura i sabor que les feia singular.
La singularitat és el que ens fa especials i també als peixos és clar. Tota aquesta entradeta té sentit per un llibre que li van regalar al meu fill, i que va caure a les meves mans, presentaven d'imatges amb tres dimensions d'animals, del seu hàbitat i una petita explicació. Quina va ser la meva sorpresa al veure un peix molt estrany i que francament desconeixia. Es diu peix de gel Dallia pectoralis, es troba en el mar de Weddell i Ross a la zona de l'oceà Atlàntic que toca les glaceres del pol. Un exemplar que conviu amb les diverses varietats de balenes que viuen en aquestes aigües i que suporten les baixes temperatures gràcies a la gran acumulació de greix que posseeixen. Tornant al nostre exemplar de peix de gel heu de saber que pot suportar temperatures molt baixes sense que la seva sang no es glaci mai perquè el seu cos fabrica una mena d'anticongelant natural, vaja sorprenent o no?
Això va despertar les meves ganes de conèixer exemplars de peixos estranys propers i llunyans que són fruit de la famosa evolució de les espècies per sobreviure dels depredadors o de les condicions extremes del medi.
Si repassem mars més propers trobem també espècies increïbles com ara l'escorpora Scorpaena scrofa, un exemplar d'un vermell preciós i viu que per defensar-se dels depredadors està recobert amb moltes punxes verinoses que es claven als depredadors si s'acosten massa i que a més d'una mà li ha costat una bona punxada. Alguna cosa semblant passa amb l'aranya Trachinus areneus un dels més comú del mediterrani, d'uns trenta centímetres i que pot ser de color marró, ocre o gris amb diferents puntejats o ratlles, a la seva aleta dorsal i encabides en els seus orificis de les brànquies hi tenen espines verinoses, aquests exemplars s'ensorren a prop de les platges deixant visibles només els ulls i l'aleta dorsal, podent ser trepitjats fàcilment per accident.
El peix esquirol és de la família dels Holocentridae, una espècia que va de cacera nocturna amb grup, el sofisticat de l'esquirol és que emet sons amb la bufeta natatòria per comunicar-se amb els companys i seguir una estratègia compartida per tindre èxit en la captura. Dintre dels peixos que coneixem i fan coses curioses està la castanyola o saputa Brama brama, té tota una estratègia per enamorar la seva parella, el mascle fa un salt en l'aire i tot seguit es capbussa per fer-li un senyal de flirteig.
El peix gat de la família dels Siluriformes té una capacitat auditiva especial, ja que és capaç d'endevinar d'on venen els sons de roques i esculls i en quina direcció viatgen. La versió asiàtica del peix gat, és d'aigua dolça i té unes aletes pectorals molt rígides que l'ajuden a posar-se dret i poder trobar millor el seu aliment.
Un dels que m'ha provocat un somriure en veure'l és el peix trompeta, si veieu la seva fotografia realment és allargassat, fi i amb un morro també allargat, però la seva peculiaritat és que per fugir o enganyar a les seves preses, es camufla posant-se en vertical entre les algues o la posidònia per fer veure que és una d'elles o simplement un pal que sura, boníssim.
Ja veieu que podríem estar-hi hores repassant peixos estranys, curiosos i dels que segurament podríem aprendre moltíssim. El mar encara és sempre el gran desconegut.
