Els sistemes com les neurones tots estan connectats! D.P. E. Punset

Fa quasi mig any que ens va deixar l’Eduard Punset gran divulgador de la ciència. Em refereixo a aquell home de món, que tenia una mirada inquieta, de cabell desbocadament endreçat, de somrís de vailet i ganes de conèixer-ho tot per després explicar-ho de manera didáctica i tendrament encantadora.

Serveixi doncs aquestes línies d’homenatge a la divulgació del coneixement.

Es parla moltes vegades de la teoria de sistemes o del pensament sistemàtic, de fet existeixen moltíssimes professions relacionades amb els sistemes, la sistematització en ingenieries, en els programadors, etc. Però a l’hora de la veritat ningú en sap gaire res.

Es una gran teoria que de tant teòrica, no ha aterrat encara, tot i que moltíssimes grans empreses en fan ús. Si la fem aterrar, si la volem entendre de manera tangible, de fet pot sembla molt senzilla. 

Qualsevol cosa forma part de un sistema

Es fàcil, agafem de referència del nostre origen, vaja des d’Eisntein a Hawking,  ens han explicat que hi ha un moment que es forma un sistema, gràcies a un big bang y  que a l’espai a l’hora es formen diversos sistemes i subsistemes, ens referim a les galàxies, el sistema solar, els planetes i d’aquest en concret, la terra.

I que la terra es un sistema compost de diversos sistemes, on s’hi formen muntanyes, valls, oceans, rius, etc. I on si genera la vida, per mitjà d'una sèrie de sistemes que de fet els formen uns altres sistemes.  Semble complex però no, parlem dels essers vius: els microorganismes, les plantes, els animals, els fongs, etc.

Dintre dels animals existeix una evolució. I saltem doncs a l'aparició d'un primat que destaca i que realitza accions diferents, fruit de la imaginació i  que a l'hora propulsa la creació i que fa que s’allunyi de la resta dels animals.

Arribem doncs a un homo sapiens, que de fet esta format per diversos sistemes, com ara el sistema nerviós, el sistema limfàtic, el circulatori, etc.

Aquest homos realitzaren accions que s’anaren multiplicant, pels intercanvis constants entre els nostres avantpassats. Formant-se les primeres xarxes connectades, els sistemes aleshores es connectaren!

Els humans varen fer aquestes accions de manera organitzada, generant organitzacions que es convertiren en empreses, fundacions, etc.  Si parlem de una organització veiem que esta formada per sistemes, de fet podriem dir que te dos grans sistemes.

Un d'aquest grans sistemes seria el que permet obtindre un resultat que es materialitza en un producte, un servei o una determinada oferta.

I un altre gran sistema que respon a l’experiència que te/viu el client d’aquesta oferta, producte, servei. 

Tot a les hores, forma part d’aquest gran sistema. Formant part de la natura, d’allò que genera la natura, del home o d’allò que crea l’home.

En una empresa existiran diversos sistemes ( per comprar, per vendre, per reproduiro produir, per crear, etc) que estaran connectats a l'hora amb uns sistemes externs. I que per portar a terme les seves tasques, necessitaran recursos per obtindré com deiem uns resultats concrets.

Vaja esta ple de sistemes, sistemes connectats, nosaltres formem part d’aquest gran sistema com tot allò que fem i vivim. La teoria de sistemes es un dels referents de la nova metodologia Sapiens, una metodologia que es treballa desde elBullifoundation.

Les nostres neurones com deia l’Eduard Punset son magnifiques perquè estan connectades i ens connecten entre nosaltres.  Tot som una gran xarxa.

“Redes” va ser un dels grans programes de divulgació de la 2TVE que dirigia Punset i que va apropar a molt l’increïble mont de la ciència.

PD: Gràcies Laia per treballar en les directrius en que s'estructura aquest discurs!

El menjar es pot beure ?

Aquesta pregunta innocent i que pot semblar d’entrada obvia, es una de les moltes reflexions que apareixen al llibre de “Begudes” publicat per Bullipedia. Una obra que segueix la metodologia Sapiens i que investigar un objecte d’estudis de manera holística, interdisciplinal i que es qüestiona constantment l’status quo.

Es per això si seguim la seva metodologia, abans de respondre a la pregunta, haurem de definir que es menjar.

Segons el cercador l’enciclopedia.cat menjar es “Ingerir (aliments sòlids o semi sòlids)”.

En la versió de la RAE, respon a “l’acte quotidià de nodrir-se”.

En la primera definició parla d’ingerir que segons el propi diccionari l’aborda com l’acció de “ introduir (alguna cosa: aliments, begudes, medecines) a les vies digestives a través de la boca.” A qui veiem una confusió en les definicions, perquè si en el primer cas només parla de sòlids i semi sòlids, en el segon s’especifiquen les begudes (líquids) vaja que ens comencem a complicar.

En la segona definició també apareixen incongruències semàntiques ja que durant el menjar, com a acte quotidià, es barreja tant el que mecànicament es “menjar” acció física i el que mecànicament es “beure” un altre acció física.  Així menjar te molts prismes.

L'ús més corrent d’aquest verb “menjar” és el que fa referència al propi acte, (anem a menjar). Es fa servir doncs com a sinònim, depenent del moment del dia parlem de desdejunar, esmorzar, dinar, berenar o sopar.

El segon us és  la de l'acció purament física de digerir sòlids, és el que anomenaríem “mastegar”.

La paraula “menjar” té encara una altra accepció com a substantiu, que fa esmena a la substància o aliment en si. Aquest es vàlid como concepte per sòlids o líquids.

A les hores si repetim la pregunta de el menjar es poden beure? 

La resposta és 

Sí, quan “menjar” es refereixi a l'acte social quotidià, ja que durant aquest acte es realitza tant l'acció de menjar com de beure, vaja que es igual la textura d’allò que endrapis.

No, en el cas que “menjar” es refereixi a l'acció física de mastegar; en tal context el menjar només es pot menjar (mastegar) i no beure, resulta difícil mastegar una beguda, tot i que alguns còctels d’avui podrien estar en aquesta tessitura.

En aquest particular camp del llenguatge altres idiomes utilitzen paraules amb arrels etimològiques diferents per diferenciar el verb i el nom. 

Per exemple, en anglès utilitza dues paraules molt diferents per als diferents contextos de menjar.

Per menjar com a acte social quotidià s'utilitza el verb to eat, encara que també la paraula meal. Com a acció física s'utilitza el verb to eat. I quan es refereix a aliment s'utilitza la paraula food.

Preguntes com aquesta semblen no tenir importància, però ens ajuda a veure que el més interessant son els matisos, els grisos que hi ha entre els blancs i els negres.