-->
L’altre dia va caure a les meves mans unes instruccions per no menjar, un text molt murri que em va sorprendre i que de segur no deixa indiferentment. Que tracta un dels temes més enboga, però que s'ha abordat en diverses epoqués. He de deixar-ho aquí perque sinó desvetllo la gracia del text, elaborat per tot un refernt de la cuina actual Andoni Luis Aduriz del restaurant Mugaritz. I com que ens coneixem i hi ha confiança, m’he pres la llibertat de fer d'aquesta versió adaptada i reduïda.
INSTRUCCIONS PER NO MENJAR
Triï el dia més
convenient del calendari per elegir no menjar, descartant els dilluns, siguin
aquest emocionals o no.
Revisi l’agenda de contactes per elegir amb qui voldrà compartir la experiència de
no menjar, més aviat per la seva ànsia de conèixer més que per la seva
golafreria.
Arribat el dia,
després de triar la roba oportuna per no menjar. Deixis recollir, portar,
conduir y aparcar davant del lloc o no menjarà.
Entri en aquest
edifici tranquil. Desconfiï de les ressenyes que hagi pogut escoltar, accepti la invitació de veure la cuina i els espais que disposa. Identifiqui l’absència de soroll, de crispació, de brutícia. Segueixi desconfiant.
Al asseure’s i mentre espera la carta, imaginis la quantitat immensa de plats que l’esperen, preguntis quins seran uns aperitius, snacks, racions, pre-postres,
postres o petits fours, on es serviran, les eines que portaran i
col·locaran sobre la taula nua en aquest moment.
Miri al voltant i
apreciï que no esta sol en aquesta experiència de no menjar. Creui mirades
fugisseres i còmplices, d’aquells que estan com vostè assentat i
també d’aquells uniformats que el miren amb un
somriure murri, estableixi amb ells contacte.
La carta arriba
després d’un espera poètica, en aquest moment se’n adona que no pot elegir, enfadis de manera moderada. Pensi que si no
elegeix no podrà equivocar-se, sentis alleugerat.
La taula nua l’indica que allò que s’ens posi davant, si no ens porten altres
eines ho podrà agafar amb les mans, els dits, els llavis o la llengua. Taquis, embrutis,
xucli, faci sorbets i si ho creu oportú faci soroll fent-ho o no.
A la seva boca introdueixi
estímuls, conceptes, idees, contes e histories que l’expliquen
aquella gent tant afable que arriba a la seva taula. Per tot seguit depenent de
la textura d’allò que te al davant, begui, mastegui o
ho pot deixar lliscar pel seu paladar presionat-lo amb suavitat per passar-ho a
la gola, olorant-ho al mateix temps o en dos temps. L’Estomac
farà la resta, es un pas inevitable en principi no dolorós e inclús podrà
obtenir cert plaer.
Tracti de trobar
el sentit a l’ordre cronològic de les elaboracions que
li presenten. Deixiu estar. Busqui referencies en elles, coses similars,
contexts, si no les troba felicitis per trobar quelcom desconegut i que el
sorprèn.
Deixis portar,
gaudeixi, imagini, somií. Sentir plaer, sorpesa, decepció. Dubtes, alegrá,
rnostalgía, fàstic, etc. Es pot preguntar perquè ho sent.
Bon profit. I sobretot no
mengi!
Estem
davant de una reflexió vers una cuina que no es menja en el sentit estricte de cobrir un acte fisiològic.
Parla de quelcom poètic, artístic que cerca el plaer dels sentits i
percepcions, un plaer emocional e inclús intel·lectual. De la gastronomia de Savarin,
de una intenció amb un component artístic i/o reflexiu en la cerca dels
diversos plaers que podem experimentar degustant.
