Ha passat el divendres negre i el Blue Moon, el primer comporta una que comporta una compra compulsiva i el segon una teoria de la tristo máxima, herència de la cultura americana. En relació a la primera d'aquestes crec que ha casa nostra som una gent de seny tot i que podríem dir que és una teoria de pa sucat amb oli, em decanto més perquè la gent aprofita aquestes dates per fer compres de Nadal de forma anticipada i més aquest any que semblava tot molt negre.
A les notícies, escoltava diverses iniciatives per aquest dia de la mà d'associacions de botiguers de "black friday si, però sostenible" on els agremiats en comptes de grans descomptes els botiguers regalaven als seus clients xecs regals per descanviar en la propera compra, una iniciativa semblant ha promocionat l'ajuntament amb els xecs de comerç de proximitat on per cada compra superior a 20 € et descomptaven 10 €. Totes iniciatives lícites i imaginatives perquè la gent de barri comprin al petit comerç. Potser ha arribat l'hora de fer-nos un xic conscients de que si van desapareixent els comerços de proximitat als nostres barris seran deserts, no hi haurà caliu, i com ja esta passant es multiplicaran les verduleries a supermercats de gent de fora que busca oportunitats, que es posarà al capdavant d'una tenda de queviures com podria obrir un Basar. No és una predicció malauradament és una realitat que està devorant els nostres carrers, places i rambles que van quedant despullades d'identitat.
I enfilant el tema vaig llegir una entrevista a Neus Mollor una ambientòloga que a través de dades estava fent una recerca per perfilar els nous pagesos, per veure com és se'ls podria ajudar. Bé la realitat és que hi ha un problema generacional amb la pagesia, treballar al camp o a les granges té poc relleu generacional i on abans es necessitaven deu persones per portar uns camps ara només hi queda una. Neus constata que actualment conviuen dos perfils de joves que fen de pagès, el que segueix per tradició familiar molt pocs i els nous que tenen la inquietud de ficar-se en aquest món, també oberts a altres tipus de maneres de fer i que ambos es complementen i es relacionen, perquè el que veu la gent de pagès és que necessiten les dues per la manca de seguiment. En el reportatge s'explica tot i que hi ha hagudes per aquests emprenedors aquestes són inicials, però que la feina d'aquell que comença de nou no recull els seus fruits fins després de deu anys quan la producció és plena i tot va rodar. La duresa de la feina i les problemàtiques que sovint es troben aquests joves fa que molts caiguin pel camí. L'ambientòloga remarca que les ajudes haurien de ser per fases i que primer aquests futurs pagesos i pageses abans d'adonar-se d'alta com a tal haurien de passar un rodatge per diverses explotacions, granges, etc. Per veure realment que es veuen en cor de tirar endavant, que tenen més afinitat o com poden combinar diverses el camp amb el bestiar com feien temps enrere. El que sí que es conclou en l'entrevista és que tampoc podem fer una crida a anar a fer de pagès perquè es necessiten nassos perquè és un ofici dur i que ha d'agradar.
Aquest buit de pagès l'han aprofitat les grans empreses comprant camp i muntant grans plantacions i fent una lluita de preus amb els petits productors com ja passa amb altres àmbits, el seu problema és que no troben mans. Tenim al davant el mateix problema que amb el comerç, hem de fer costat a aquesta petita producció del pagès o la pagesa que ha apostat per fer les coses bé i fer-nos arribar un producte de qualitat. Per què doncs no es dispara el producte de producció de proximitat o ecològic? Hi ha molts fronts per obrir, un seria la conscienciació, ja sabem que hi ha un factor determinat per un segment que es lliga al preu, però s'ha de treballar, a vegades i sobretot en aquests productes es parla d'una diferència de 50 cèntims el quilo per una qualitat i tot un ecosistema del qual som part que està darrera. Al final si no hi ha pagesos, ramaders o pastors d'on traurem els bons productes, aquells que volem que els nostres fills mengin. Queda molt política i pedagogia per fer. I els més petits no tenen veu, no poden muntar campanyes de màrqueting impactant, per a molts tots els divendres són negres, liles o vermells.
Això si els que estan tenen uns bons nassos!!
