He de reconèixer
que m’encanten les iniciatives i vosaltres hàbits lectors reconeixereu que desde aquest altaveu
s’ha dedicat moltes vegades a esperonat als
restauradors a treure’s la mandra i enpescar-se les per fer coses. Es per això que per endavant l’esforç que fa tothom per donar una oferta engrescadora.
Us explicaré la gestació
de les jornades de les tapes a la nostra vila . El gremi de restauradors va
posar en un compromís a l’Escola d’Hoteleria,
li va demanar que valores les elaboracions dels que volien participar, per fer
una criva. Una patata calenta per als professors, entre els que em trobava, era
complicat per que ningú no tenia afany de ser un Risto Mejide, primer per que allò era una cosa seria i no
un reality i segon que per valorar s’haurien
d’establir unes bases marcades i no ni
havien.
En aquell moment
ens vàrem en sortir fen una valoració y una sèrie de recomanacions, dintre de
les quals convidàvem amb molta diplomàcia a que els membres de l’associació marquessin uns mínims, tot i que sabíem que el temps i els
clients eren els millors jutges. D’això han passat uns anys, les tapes estan
per tot arreu, i tothom s’apunta a fer-ne per inèrcia. Ja ho deia l’avi, el més tonto fa rellotges! Doncs això, trobem tapes a restaurants,
pizzeries, Frankfurt, cafeteries, tendes gourmet, es un tot si val gastronomic!
Però he de dir que fa patxoca.
Qui ha dit que
les tapes son exclusives dels bars, tabernes i altres llocs de vermut?
Deu ser que som
tan moderns que seguim la tendència Bulliniana dels snacks o dels tastets d’allò que els d’altes volades, anomenen menú degustació.
Seguim xorrant
que ja arribem al gall, com diria el pare! Va centrem-nos en el marc, “la mar de tapes” que es dona a una vila marinera com la de
Cambrils, on la gastronomia va ser un gran fonament del turisme fa uns anys i
que ara trontolla de base.
Amollem cable!
Fem un passeig per les tapes i per allò que durant aquests dies ens han
presentat, analitzen-ho de manera constructiva. Fent un buidatge de la informació, podeu
constatar que les tapes fetes amb productes autòctons, posem el cas de l’oli d’oliva o el peix estan en un percentatge
molt minoritari. D’aquest peix les especies representades es
concentren en bacallà, salmó, gambes, cigales i llagostins, així com diversos
cefalòpodes (calamar i sépia). Salvem una mica la parada per que hi ha una tapa
amb lluç i de palangre!
La resta de la
oferta es centra en platillos amb
derivats del porc, en especial les elaboracions on destaca el bacon i la botifarra. No valorem si es bo o
dolent per que tothom fa el que pot, però si ens diu moltes coses aquesta
fotografia, sobretot del que oferim, del que venem de cara en fora.
Podem canviar el
plantejament, crec que la gent de turisme esta equivocada o potser ha de canviar el
discurs. Enrere queda la pintoresca vila referent de cuina marinera, donem la
benvinguda a un popurri, potser ens agermanem amb vic, zona reconeguda pel seu
porc.
Qui sap amics fa
uns anys enrere ningú donava un duro pels Vermuts, i ara tots manyes a tenir
unes ampolles y un bon assortiment d’enllaunats
per oferir a mig dia.
