Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Restaurador Cambrils. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Restaurador Cambrils. Mostrar tots els missatges

28 de juny 2017

Els Ranxers de mar. Torna la cuina d'abordo

El “ranxo” es aquell àpat que menjaven de la mateixa cassola o platera els mariners a bordo, arrecerats al pont (la cabina dels vaixells pesquers).

El ranxer era el pescador que cuinava,  sens dubte un càrrec que responia a la passió per cuinar, ja que la majoria de vegades mentre els altres mariners jeien abans de xorrar (recollir les arts de pesca) aquest preparava el ranxo.

S’ha idealitzat i escrit molt sobre el menjar a la mar, en Jaume Fàbrega esmenava que el ranxo era un “plat senzill però d’execució sofisticada que acompleix a la perfecció els requisits de facilitat i valors nutritius - ús de l’allioli i de les patates”.




Ja de petit he sentit sempre parlar del ranxo, quan anava al moll, mariners com el Patrici, el Carranyo o el pare sempre parlaven del àpat del dia. 
Un explicava que havia fet polla aranyes amb patata i all i oli, a més  d'un arrossejat  amb el caldo. 
Un altre es feia el fatxenda de lo bo que li havia sortit l’all cremat o un tercer que explicava que els de abordo es barallaven per escurar la cassola del romesquet que havia fet.

El ranxo sempre ha estat quelcom important. De fet, moltes vegades només arribar a port, mentre uns venien el peix a la subhasta, el ranxer preparava el peix per l’esmorzar de l’endemà.

“La millor cuina és sempre la més senzilla” Josep Pla.

Amb un bon producte es difícil cuinar malament. Si una cosa tenen els mariners es un producte de primera! 
La cuina dels pescadors es caracteritza per uns l’ús d’ingredients humils i una execució senzilla, com deia Pla, destinada a complir una funció bàsica, la d’atipar la tripulació, que son una clientela exigent. "Sort del porro de vi" deia l’avi Cèsar, mentre enrossia uns fideus a la cassola de ferro negra.



Però si pensem en l’origen d’aquesta ranxo, em de situar-nos en el context : 
Imagineu com era cuinar amb llaguts  o barquetes aparellades a vela o rems. Fent foc en aquella orla de fusta, pèssimes condicions, cansats i bruts, amb cops de mar constants i fortes barandades,  que feien que es vesses el caldo constantment.

Aquells ranxers cuinaven a grapat, sipions a la bruta i amb coure amb aigua de mar. Un origen groller i poc polit.

Cuina senzilla i humil que s’ha convertit en la icona, en una identitat gastronòmica, que plena de sentit els restaurants que es concentren el litoral de casa nostra. Avui els ranxers porten xaquetilla blanca, hi han refinat els processos de la cuina marinera, millorant en gran mesura el que aquells mariners feien, però intentant conservant l’essència.

De fet qui sap mantenir la essència, només polit les durícies d’un context groller, es qui avui fa uns ranxos autèntics amb anima de abordo.

Tots volem tornar als orígens i als nostres fonaments. A la cuina passa el mateix sinó, feu una ullada als restaurants que avui revifen o aquells que tenen més anomenada. 

És una tendència creixent, la llei del pèndol, mireu que fan els restaurants que més han estat reconeguts,doncs això uns que fan peix d'abordo!


--> -->

25 de març 2011

Entrevista Joan Bosch restaurador estrellat de Cambrils

En Joan Bosch començà l’ofici rere el taulell del bar que portaven a casa, la vida però el plantà a la cuina i aprengué amb sacrifici l’art dels fogons. Als seus cinquanta-set anys segueix amb passió al capdavant del restaurant Can Bosch. Rere la seva timidesa i humilitat s’amaga un cuiner compromès amb la identitat de la cuina marinera.


-Quan vas entrar a la cuina?

Als trenta i pico, després de casar-me compartia la feina de la sala amb la Montserrat, els meus pares digueren de jubilar-se, en aquell moment vaig creure que un dels dos havia d’entrar a la cuina. Per mi va ser molt difícil per que no sabia fer ni un ou ferrat!
-I com aprèn en Joan Bosch?
Vaig sacrificar vacances i temps per la família per formar-me. Tenia la necessitat de veure cuines professionals, calia fiançar-me com a cuiner a casa meva. Vaig fer diversos estades, des de el Via Veneton a casa de Juan Mari Arzak. Amb trenta cinc anys era un ajudant més dels trenta nanos que havien. Anava amb uns ulls com a plats per veure tot, per aprendre i per que no se m’escapés res.
-Aquest bagatge era molt trencador en un Cambrils de cuina marinera?
Sempre he sigut molt inquiet. El sortir i veure altres cuines, m’ensenyà que podia utilitzar la imaginació. I fer canvis però des de la prudència, mantenint la cuina marinera de casa nostra. De fet no penso renuncia mai! Aquesta és la nostra identitat.
-Recordes quan et varen donar la primera estrella?
L’any 1984 hi hagueren periodistes que parlàvem de prematura. Fet que t’encoratja per fer més que mai les coses bé per tal de consolidar-te. Durant molts anys és va destaca al diari que“ Cambrils era el poble que per densitat d’ habitants tenia més estrelles Michelin de tota Espanya ”.

“La gent ara vol tornar una mica enrere, potser per que estan saturats de tanta modernitat”



- La tendència ha estat apostar per la cuina moderna, en quin moment ens trobem ?
La gent ara vol tornar una mica enrere, potser per que estan saturats de tanta modernitat.
Aposto per una sèrie de plats amb unes connotacions o tocs moderns, com les “sferificacions” o “espumes” . Noves tendències que serveixen per acabar de decorar un plat, però clar, allí hi te que haver un llobarro, un lluç o un remol, un bon producte de qualitat.
-Quin és el secret de Can Bosch?
La filosofia que seguim de fa molts anys! Som “pencaires” i constants, cosa que ens ha fet madurar professionalment i això ens porta ser acurats amb els detalls. Coneixem als clients, nosaltres ens coneixem i seguim tots la mateixa directriu, com ara el Barça. Crec amb els equips. Això és per a mi el que fa que una casa tiri endavant i és faci gran.
-Destaqueu molt per la vostra bodega?
Sí, a la bodega tenim des de fa disset anys al Manel Subira, actualment és el president de sommeliers de Tarragona. Sap moltíssim de tots els vins, licors, aiguardents, etc. Una sèrie de detalls que a la taula s’agraeix.
-Quins son els ingredients del restaurant per posar al morter?
Qualitat en relació al producte. Perseverança o constància. Humilitat al fer les coses. I un bon equip humà al darrera.

TRANSLATE