Aquest és un article de fa uns mesos que volia compartir amb vosaltres i que sembla que respon a l'estat d'alarma dels temps que estem i que parla de com la terra està a les últimes per la nostra culpa.
De fet aquest dies que patim la pandèmia del Covit-19, es fa palès la nostra empremta al medi ambient, perquè li estem donant treva i es nota, la contaminació a baixat dràsticament, l'aire és més net, així com l'aigua.
Us deixo unes línias que fan referencia a la famosa trobada la Espanya per parlar del que l'ONU on es va declarar l'urgència de la lluita contra el canvi climàtic. Ja que les veus són cada
cop més altes i clares, i ja no podem girar-nos i mirar cap a un altre
costat.
Com deia el secretari general de l'ONU, António Guterres, no val a badar,
ja que "el canvi climàtic està corrent més ràpidament que nosaltres i hem
de posar-nos al dia abans que sigui massa tard". Tot i això les grans
potencies s'aixequen de la taula de negociacions sense acords ni compromisos, a
la política ningú es vol arremangar i posar mans per fer pinya. I la informació
va i bé, de manera a vegades tergiversada, perquè al final la responsabilitat caigui
sempre en mans de la població.
Una de les campanyes se situa també l’àmbit de l'alimentació i en especial
de la producció de carn, fem un exercici de cerca la informació. Es defensa que
s'ha de reduir el consum de carn perquè és una de les causes vitals de la
contaminació. La producció intensiva de bèstia, produeix gran quantitat de
residus altament contaminants com ara purins i gasos, aquests darrers
representen el 25-30% de gasos d'efecte hivernacle segons el darrer informe de
l'ONU. En canvi l'informe d'avaluació més recent de la FAO va estimar que la
ramaderia produeix un 14,5% dels gasos d'efecte d'hivernacle de les activitats
humanes a escala mundial.
L'expansió dels agrocombustibles a Amèrica i els impactes ecològics
associats a les tecnologies usades en la producció de monocultius a gran escala
de blat de moro i soja. Té greus conseqüències A més de la desforestació i el
desplaçament de terres dedicades a cultius autòctons a causa de l'expansió dels
agrocombustibles, l'ús massiu de cultius transgèniques i l'entrada d'agroquímics,
principalment de fertilitzants i herbicides que s'usen en la producció dels
agrocombustibles, plantegen greus problemes mediambientals.
Es comenta que el 70% del sol es dedica a terres agrícoles, per posar en
peu de guerra el tipus de producció i gestió del sol. El que no es comenta es
que la majoria d'aquest percentatge són terres de deveses només fetes servir
com a terres de pastura.
El que vull dir és que hem de destriar el gra de la palla i veure l'avenç
en la dieta i la nutrició global. I cercar els percentatges dels agents
contaminants que manquen i que no responen a la necessitat vital
d'alimentar-nos. Això no impedeix que com diu el Toni Massanes en un dels seus
articles, és que ens hem de replantejar el nostre model de dieta. Que
inevitablement van lligades a lleis, reglaments i polítiques que acompanyin la
producció de proximitat i més sostenible.
El que han anomenat "dieta mediterrània" es planteja sostenible,
equilibrada i variada. On és present la carn i el peix però de manera moderada.
De fet deu ser per això que el nostre país té el primer lloc en el rànquing de
longevitat d'Europa amb 83 anys. Conscienciem-nos de què el canvi passa per les
nostres mans, però reclamem que es facin les polítiques necessàries i que
s'apunti amunt. Malauradament haurem de vigilar que no ens venguin gat per
llebre, perquè ha arribat el moment de corre amb urgència.
