Les idees esbojarrades surten quan un menys s’ho espera. Em proposaren fa pocs dies que fes una ruta de tapes per casa nostra, per a un grup d’empresaris.
Quina és la nostra cuina?
Una cuina que forma part de la cultura Mediterrània, que grecs i romans varen expandir. Una cultura formada per uns pilars basics a la cuina. Tal i com destaca el programa AMED (Alimentació Mediterrània), com ara l’abundant utilització de productes vegetals : verdures, fruita, llegums,fruita seca i cereals com la pasta, el pa i l’arròs. L’ús de l’oli d’oliva com a principal font de greix, tant per cuinar com per amanir. El baix consum de productes d’origen animal que contrasta amb el consum de peix. I el consum, diguem-ho així, moderat de vi als àpats.
El Mediterrani, tot i ser un petit mar i conviuen moltes cultures e identitats culinàries. Així doncs toca acotar-ho a un llistat de plats que considerem de casa nostra. Amb aquesta informació si parlem de Cambrils, em de buscar la nostra identitat a la cuina d’abordo.
Això em va fer pensar amb aquells plats mariners que feia el besavi “Malaca” a la barca amb un fogonet de carbó:
L’Arròs calero o mesqueta, arròs amb “pata”, arròssejat o arròs negre, seitó amb fideus, fideus amb galera o amb sepions, all cremat de mollera, suquet de congre amb fesols o de clibillons, freginada de refets, boga o sorellet encebat, espineta amb cargols, gat amb suc, romescada de rapets, verat xapat, popets a la grotesca, xipironets amb ceba i tomaca, sèpia ofegada, pop amb allioli o guisat de sardines.
Apareixent molts plats que podrien semblar desconeguts a una majoria, aquest llistat de “ranxos” amb identitat pròpia, son posats a taula de vegades per fer un vermut, un entaulat informal al que nosaltres li donem un format de tastet, o son part d’un gran àpat .
Cal destacar que en aquests anys, molts dels peixos han anat “evolucionant” cap a un snobisme a l’hora d’adaptar-se al restaurant, per així dir-ho han patit un refinament del producte, peixos més nobles.
Ara ens quedaria una tasca complicada d’identitat gastronòmica, l’estudi empíric en realitat no seria pas tan complicat però si una mica ferregòs, s’hauria de fer un buidatge de tots aquells plats que ens ofereixen els diversos establiments dedicats a la restauració de casa nostra i veure en quin grau (percentualment) ofereixen una cuina amb aquests ítems.
La pregunta és, si això ens portaria a crear una marca de la nostra gastronomia, una diferenciació que resulti més atractiva, uns fogons amb identiCAT.
