Quan l'any està a punt d'acabar solem fer una mica de balanç, això i veure els refregits de la tele dels millors o pitjors moments segons com es miri. Si passem de puntetes pel tema de la pandèmia, crec que hi ha una sèrie de coses que ens poden preocupar i que hem comprovat afecten a tot el planeta, encara que hi hagi qui es pensa que mirant cap a un altre costat, doncs sembla que no els hi afecti.
Com deia un dels propòsits que aquest any estan en l'agenda i li poden passar pel cap a més d'un o una després d'acabar mig ennuegats amb el raïm i el cava el darrer dia de l'any, és el punt del malbaratament. Una d'aquelles paraules que potser fa una cinquantena d'anys ni es coneixia i que la voracitat del sistema capitalista actual ens ha deixat d'herència.
Que diria ara l'àvia, font de saviesa que sempre tenia aquelles frases potser ara políticament incorrecta de "nen t'has de menjar tot el que hi ha al plat perquè hi ha molts nens a l'Àfrica que passen gana". Ara no és una qüestió de deixar-se menjar al plat, estem plantejant que es malbarata moltíssim menjar abans d'arribar al nostre plat. Repassem possibles motius pel que es malbarata el menjar en aquest camí.
El primer pas és la producció del producte, darrerament veiem vídeos de productors que surten amb les collites senceres que no els hi surt a compte recollir-les. Polítiques de producció, d'acords en grans empreses de supermercats o majoristes, la pujada del preu d'impostos, la inexistència d'ajudes, la falta de mà d'obra, etc. Circumstàncies cadascuna que es podria escriure molt, però que generen que collites senceres o part d'aquestes no és recullin, s'abandonin o simplement no es puguin vendre. Sense parlar dels productes que han quedat malmesos per inclemències del temps o per danys generats per la maquinària utilitzada.
Un segon punt de malbaratament succeeix a l'indústria en el cas d'elaboracions i processament dels productes. Les causes poden ser moltes dintre d'aquest procés, generades per problemes del mateix procés o de la maquinària que pugui malmetre o contaminar les elaboracions obtingudes i s'hagi d'eliminar tot un lot de productes elaborats sense sortir de la pròpia indústria. Hem de tenir en compte que aquests processos podem generar residus o parts dels productes que no es fan servir i són refusat.
En la part de la distribució o de venda també es refusa o es malbarata molt de menjar. A l'arribar als lineals dels supermercats o a les tendes de barri, hi ha un percentatge de productes que són refusat per causes estètiques com que s'hagi oxidat o ennegrit un part pel contacte amb l'aire d'aquest per posar un exemple o per temes de qualitat que estigui l'embassat inflat.
Un dels punts del malbaratament en el punt de venda és l'equilibri entre l'oferta i la demanada i la rotació de l'estucatge. Aquí entra un gran qüestió d'aquest moment en l'alimentació, on segons els empresaris el client necessita veure varietat i quantitat de productes, mes del qual es pot absorbir. Això provoca una retirada de productes que han vençut la seva data de caducitat o que no s'han venut perquè després de Nadal poca gent compra tronc de Nadal, per exemple.
I la part final és la del consumidor, de totes nosaltres que també ens toca una part potser més petita del que sembla, però que també ens afecta. Malbaratem quan sens fa mal bé un aliment perquè el conservem malament, perquè ens queda un cul al final del calaix del refrigerador. D'aquell dinar que en vam fer per un regiment i ens va sobrar per convidar a tota l'escala i després de menjar dos dies va acabar al cubell de la brossa.
O simplement per la quantitat de residus i de restes orgàniques que llencem i que no donem a les gallines o fem compost com feia l'àvia!
L'àvia crec que ens diria que espaviléssim i féssim alguna cosa ja, que "de ganduls està el món ple "o" de paraules no viu la gent".
