-->
Fa uns mesos va veure la llum l’obra “Cócteles, coctelerías y Barthemders. Fundamentos” editat per Bullipedia. Un treball amb
rigor acadèmic a través de la metodologia Sapiens que tracta la part més
conceptual e històrica del món del còctel. Aquest es el primer dels quatre
volums que es preveuen veure la llum en aquest pròxims dos anys, sens dubte una
obra indispensable per a tots els barthenders.
Una de les
primeres coses que ens ve al cap i que inicia aquesta obra és l'origen
del terme de la paraula “Còctel".
Si partim del
terme pròpiament a nivell etimològic, la primera menció documentada data de 1798 i fa
referencia al terme en anglès “cocktial”, val
a dir que del origen d’aquesta paraula s’ha
escrit moltíssim i la majoria han estat bajanades!
De fet es considerava
una paraula d'origen nord-americana, no obstant això, els pocs estudiosos reconeguts
amb l’àmbit de la cocteleria com ara Jared Brown i Anistatia Miller va trobar
una menció prèvia d’aquest
terme al 78 com dèiem (empleat com sinònim de «beguda») en un diari britànic “The Morning Post and Gazetteer “en una
referència sàtira a una compta hipotètica de diferents polítics de l'època en
un bar. Al costat del nom del primer ministre, William Pitt Jr., si indica que
va beure -L'huile de Venus “parfait
amour "i una beguda menys francesa, el "cock-tail", vulgarment
conegut
com gengibre -.
Segons el historiador
de la coctelería David Wondrich, aquest seria
una doble joc de paraules, relacionat
amb la practica de posar gengibre al anus dels cavalls vells per fer-los
semblar més trempats! De la que es pot deduir que en aquell moment ja es parlava del còctel com d'una beguda estimulant amb gingebre, per tant, el més probable
és que encara no portes alcohol.
No es fins el 1806
que no es troba la primera explicació o definició de la paraula en un diari
americà The Balance and Columbian
Repository, on es descriu el còctel com a «licor estimulant compost de un
destil·lat de qualsevol tipus, sucre, aigua i bitters (amargs), i si el coneix
vulgarment com un "sling amarg" ».
Així doncs la
paraula còctel en si definia un tipus molt concrets d’elaboracions
amb alcohol amb un predomini de l’amarg.
Trenta cinc anys més tard comencen a trobar-se les primeres cartes de còctels,
com l'elaborada per Peter Bent Brigham
al Boston Concert Hall, on
qualifiquen aquests tipus d'elaboracions com a «combinats» o «begudes
sofisticades». Un significat més proper
al que avui entenem per còctel.
Histories com
aquesta emplenen aquesta obra, com dèiem essencial per entendre el que realment
ha implicat el còctel en cada època històrica, així com poder comprendre la
seva evolució. De fet l’equip de elBullifoundation han definit les
èpoques històriques del còctel, amb els fets més rellevants que marcant les
ruptures temporals.
En el volum també
es parla dels espais per veure aquesta beguda, si hi han franges horàries
marcades o si es el mateix un còctel a Barcelona que a Tailàndia o a Sydney.
Només dir gràcies
i salut.
