Le Bistrot
Un Bistrot és un
petit restaurant d'origen francès amb una cuina tradicional, preus moderats i d'ambient popular.
Existeixen
referències de la paraula Bistrot al 1885 a França, el mateix substantiu el
trobem en 1920 a Amèrica del nord i en 1931 a Itàlia. Existeixen diversos
orígens de la paraula, uns l’associen molt al concepte d’espai on fer un mos ràpid o d’altres
el relacionen al lloc on servien vi.
Els restaurants Bistrot
a França es van posar de moda en els 80’s, com a reflex de l'elegància de la cuina
tradicional francesa amb una estètica funcional, rapida, diària i assequible de
un restaurant de barri.
Eren com les
típiques tavernes o bars de tapes que podem identificar en la nostra memòria
gastronòmica. Al Bistrot el vi era la beguda protagonista i el menjar era el
perfecte complement. El seu origen no parteix del glamur posat a l’abast de tothom, evoluciona del espais d’allotjament
amb cuina dels departaments parisencs, on els propietaris oferien als viatgers
cambra i menjar, complementant els seus ingressos obrir la cuina al públic
vianant. Els menús eren construïts a partir elaboracions senzilles, sense
gaires miraments.
Cent anys després
del naixement del restaurant, local públic dedicat a l’art
culinari, es reinventa a París el Bistrot. Un nou concepte d’espai de menjar que conviu amb el restaurant, on la filosofia es fusionar
la cultura gastronòmica del moment aterrant-la a les butxaques més modestes.
Com dèiem s'origina
amb la idea de ser un tipus de restaurant petit on se servia beguda i menjars a
preus baixos i de servei ràpid. Amb el temps anirà evolucionant, cada cop seran
més fins, elegants i cars, allunyant-se de la versió original.
El Bistronómic
El terme Bistronómic
va ser encunyat per primera vegada en els anys 90 pel periodista francès Sebastián Demorand va posar aquest nom a
les propostes de pret-à-porter de
l'alta cuina que proliferaven a França. Demorand intentava definir una nova
tendència entre els xefs francesos de servir les seves elaboracions en
restaurants assequibles a l’estil dels Bistrots.
Era l’alta cuina a baix preu en un ambient relaxat, sense faixes, ni estructures
establertes. Inspirats en els antics Bistrots parisencs, oferir plats de cuina de
vanguarda a preus econòmics en un espai informal. Un concepte de local
cosmopolita, càlid i proper que ofereix art culinari, per degustar amb certa
celeritat.
Els productes que
composen la proposta gastronòmica, estan relacionats en la estacionalitat. Habitualment
tenen una carta intel·ligent, petita i controlada, renovada segons la
disponibilitat dels productes, en un espai gastronòmic petit però controlable, amb
poques taules, cambres i cuiners.
De pretensions controlables
però amb personalitat, ja que ha d'utilitzar moltes vegades productes diríem no exclusius o
de luxe de manera enginyosa per presentar una oferta atractiva. Són restaurants
de qualitat amb creativitat i a preus moderats. Un concepte de restaurant urbà,
jove però tocant de peus a terra.
Normalment els
manegen joves que veuen en aquest nou concepte una oportunitat per ser
emprenedors. Gent de sala i cuina entrenada en restaurants d'Estrelles Michelin. I tal com deia en Pau Arenós "En aquests espais, no hi ha ni un gram
de frivolitat. És un low cost gastronòmic amb qualitat" .
A casa nostra els
podríem rebatejar, ja esta en boga lo de Gastrobar,
potser nosaltres que som més de bodega, el podíem anomenar Bodegastro, la versió gastronòmica de la bodega.
