L’home estava fa uns milions d’anys pel substrat de l’escala alimentaria en relació a la resta dels animal, tenia depredadors per
tot arreu i s’alimentava tot justet de quatre herbes,
algun barretet, cuc, larva o amb una mica de sort, escurar allò que les hienes
deixaven després d’una gran cacera per part d’un felí d’aquells que fan por.
Si ja se que
sabeu la historia però em serveix per posar-nos en antecedents, els llamps
crearen foc i l’home tingué l’idea
esbojarrada de agafar una branca amb foc i mantenir-la per que aportava calor,
més endavant descobriria que servia per cuinar els aliments, però sobretot va
adonar-se que els grans depredadors li tenia por a aquella flama espurnejant.
En aquell moment
l’home amb el domini del foc, alça el puny al cel i feu creu i ratlla, va
decidir dominar el món, ser el gran depredador o el que ve a ser el mateix, el
rostre pàl·lid decidí carregar-se la natura, tot allò que l’envoltava. Be es una versió de la història dramatitzada, però ens lliga
molt.
Un article que
vaig llegar recentment de diverses universitats, ens deia que el canvi el que
ja em vist, el canvi climàtic es aquí per quedar-se i de retruc ens estem
carregant tot el nostre ecosistema conegut. Tothom veu que el hivern ja no es
allò que surt a les postals, aviat el clima es tornarà àrid com els veïns
africans.
Rumieu, noi vull
dir que mastegeu tota l’estona herba com uns tòtils, no es la meva
intenció promoure el crudi veganisme, el que vull dir es que “Yes we can”. Si ho ha dit el mateix president de
EEUU, som la primera generació que notem els efectes del canvi climàtic i els
darrers que poden fer alguna cosa.
Tornem a l’article, deia que els nostres boscos, els nostres pins, roures o alzines, s’estan secant de molts boscos, la calor pot amb ells, només queden les
especies que s’adapten millor aquest clima, la vegetació
més frondosa esta retrocedint i cada cop més les zones que queden sense pobla
es planaran de matolls, un paisatge més proper als climes àrids.
Es sabut que les
abelles desapareixen, a elles s’ha detectat els gran descens de
papallones, que no aguanten la calor, moren sense completar el seu cicle, no
porten pol·len , no alimenten a els animalets que les consumien, es trenca la
cadena, fauna i flora esta en perill.
Els animals
autòctons, estan en perill i aquells exemplars forans (exòtics) amb més
capacitat d’adaptació prenen terreny, el cirulo, el
cargol poma, exemples d’aquestes especies més conegudes, en un
altre moment i amb un altre climatologia no podrien guanyar tant terreny com ho
estan fent.
Al mar a part de
matar el ecosistema, les algues moren per les temperatures i la contaminació,
minva la població de posidònies, sense esmenar les llaurades que s’emporta el fons marí amb la pesca del arrastre. La sostenibilitat del mar
es molt important, feu una ullada al cas de la sardina, algú pot respondre per
que no hi ha sardines a la nostra costa, Tarragona esta a punt de perdre un
dels seus productes insígnia. Per molt que el ministeri cerqui milers de culpables,
crec que els de la granja de tonyines tenen molt a dir, però quan hi ha molts
de bitllets, sempre paga el veure el cornut.
Malauradament els
nostres fills i nets pagaran el veure. Volem fer alguna cosa?
