L’estiu sempre es l’època que hi han excavacions a la zona
arqueològica de la Llosa, he pensat en retre homenatge a tots aquells nois que
venen amb una cullereta i un pinzell per treure una mica de sorra .
Els convidaré a
que la cullera la facin servir per un plat típic de la Catalunya profunda! El Cap
i pota.
Així doncs aquí
comença l’arqueologia del Cap i Pota.
L’ingredient principal, la base d’aquest
plat es el porc, la domesticació d’aquest quadrúpede es va produir
simultàniament en diversos punts d'Europa i Àsia. Les investigacions apunten
que va tenir lloc fa més de 6000 anys, si de fet els homes de l’època varen convertir en un animal de corral al que avui coneixem per a
porc senglar o el seu cosi llunya vaja!
La segona part es un sofregit molt
facilo...posem que només fem servir ceba i pebrot.
La ceba té un
origen incert ja que diferents estudis han assenyalat Àsia Occidental i el Nord
d'Àfrica com a possibles llocs de naixement d'aquesta hortalissa, concretament
en zones de Pèrsia, l'Índia o Egipte, respectivament. Els primers vestigis de
consum humà es remunten a aquests dos últims països, fa més de 5.000 anys. La
ceba ens ha acompanyat a tots els països Mediterranis des del principi ja
gaudíem de aquest meravellós i dolcet bulb.
Del pebrot vermell
existeixen evidències arqueològiques a Mèxic, que mostren que el gènere
Capsicum ( el del pebrot) va ser cultivat fa més de 6000 anys i que és un dels
primers cultius a Amèrica que s'autopoliniza (vaja que es un Juan Palomo).
Aquest cultiu s'hauria donat simultàniament en diferents llocs de Sud-amèrica i
Centreamèrica.
Així doncs encara
que fa molts milers anys que hi es menjaven pebrots no va se fins que el
nostre...enviat..Cristófol Colón va portar el pebrot i els seves llavors a casa
nostra en el seu viatge de 1493. D'allí es va estendre el seu cultiu per tot el
món, començant per Europa, i després - en els temps en què Espanya controlava
el comerç amb Àsia - a les Filipines i des d'allí a l'Índia, la Xina, Corea i
el Japó, on van ser incorporats a les cuines locals.
Però un altre
hipòtesi, seria que va ser portat a Europa septentrional pels Víkings, que
podrien haver viatjat, i tornat de, Amèrica abans que Colom, més precisament en
985 en els viatges de Leif Eriksson i dels seus successors. El 1995, el
arqueobotánico Hakon Hjelmqvist va publicar un article afirmant que havia
evidències de la presència d'ají o Xile a Europa en èpoques anteriors a
Colón.Según Hjelmqvist, en una excavació a Sant Botulfo a Lund (Suècia) es van
trobar un Capsicum frutescens en un estrat, suposadament, del segle XIII.
L'autor afirma que Capsicum va ser descrit per Teofrast (370-286 a. C.) en la
seva història plantarum.
El culebrot del
pebrot continua, una versió alternativa per a l'expansió del pebrot és que els
portuguesos el van obtenir d'Espanya, i
els van conrear a Goa (Índia), que era colònia d'aquest país. Des d'allà es va
estendre a través d'Àsia Central i Turquia, fins a Hongria, on es va convertir
en l'especialitat nacional sota la forma del pebre vermell.
Be a les hores el pebrot amb sofrgit de pebrot, només va ser
posible fins que el pebrot va arribar aquí el dels viatges d’ultramar.Sino
es posible que el cap i pota sigui més vell que lanar a peu!
