Si, ja sé, parlo
de bomba i no de boom o de bombolla , per que no se quina s’escau millor , però es que Bomba son les sigles de les primeres paraules d’un recull d’expressions que potser resumeixen lo d’aquest estiu:
-Bo xeic, però si hi una gentada
per baix a mar, no hi cap una agulla.
-Ostres si que han obert
negocis, a qui el més ruc fa rellotges.
-Mmm molla’l cosí,
com va? deus fer una robada amb tanta gent!
-Be no t’ho
pensis em arrapat! Molta gent però poca
pela!
-Ai, ai, ai que l’hivern es molt llarg i no em fet caixa.*
Aquesta poc o
molt es la nostra essència, A baix a mar només hi ha tendes de roba i negocis d’hoteleria, qui no ha posat un nap a posat una col, per oferta que no serà
per que hi ha de tot, jo crec que en tres carrers com aquell qui diu hi ha més
oferta que a la ciutat comtal, hi h de tot i més la veritat.
Els de la terra
que s’han passejat, constataran amb mi que hi
han hagut dies d’aquest estiu que ha tot arreu hi tenien
gent assentada. Pel carrer no cal dir, que al baixar una mica el sol a primera
línia es formava una catifa de homo sapiens multicolor, fent la ronda. Esquixats
i trencant l’homogeneïtat harmonia destacaven algun
reducte de Neandertals disfressat de
socorrista o de sevillana amb algun penis gegant d’accessori
que destruïen l’atmosfera de turisme de familiar, que tant
acuradament intentem crear amb iniciatives com les actuacions al carrer .
Com dèiem potser
estem davant d’una bombolla turística, fem un avis a
navegants i a aquells no professionals que s’han
tirat a la piscina, alerta que tenim més caps que barrets.
Les estadístiques
diuen que em tingut un augment de turisme al nostre país, també destaquen que s’han deixat menys diners de mitja aquesta temporada, el sector hoteler
destaca l’augment del tot inclòs i per rematar-ho
els analistes dictaminen que aquest augment ha estat fruit dels conflictes
armats i terroristes que han tingut les destinacions turístiques veïnes
situades al sud del Mediterrani. Per tant momentàniament a minvat la competència,
les destinacions econòmiques de low cost
de platja i sol.
Tornem a l’allau de negocis, esta clar que cada cop més es fa difícil viure de l’estiu i més quan ja no son aquells tres mesos tocats pel rei mides, si es
fa difícil, ajustar-se i ser competitius en preus, donar una qualitat
acceptable (no donar els mateixos calamars congelats que compro al super del
costat, per exemple) i donar una oferta lo suficientment atractiva per a que la
gent entri però sobretot que hi torni.
Deixarem a banda
la situació del local, la professionalitat del personal i el tracte cordial, si
em refereixo a aquells de : el client sempre te la raó, tot i que no la tingui,
així com soc un cambrer (tot i que he estudiat dret) i no li estic fent un
favor aquest senyor i un altre item més ha considerar, aquesta parella no te la
culpa de que faci dotze hores cada dia i que no tingui més que un dia lliure a
la setmana!
El premi de fer
les coses be és que el client torni, sobretot si volem treballar tot l’any i em de jugar entre dos aigües el turista i el de casa. Ara quan acabem
la temporada fem balanç i ens felicitem per una bona feina!
*Argot de mariner de la vila de Cambrils
