Un
d’aquests referents és el Llibre de Sent Soví que
s’atribueix al 1324, d’autor anònim y escrit en català de l’època. Les investigacions fetes dels dos manuscrits
existents, obren diferents hipòtesis. Una línia data el manuscrit molt abans
sobre el 1024 cosa que contradiu l’altre que l’atribueix a un frare català
anomenat Francesc Eixemenis, ja que aquest va néixer a Girona al 1330 i morí a Perpinyà al 1409.
Unes altres males llengües situen el seu origen fora de Catalunya, a la
part d’Occitània.
Aquest com dèiem es el text en català
més antic que es coneix relacionat amb la cuina. Presenta 220 receptes que es cuinaven als
països Catalans en la Edat Medieval, en una època de esplendor y expansió.
El seu contingut s’estructura de una
manera holística, ja que va més enllà de la part únicament culinària. Compta
amb tota una part introductòria de quaranta sis pagines, que expliquen com era
la cuina de la època. Al manuscrit l’anomena el cuinar dels catalans del segles
XIV i XV.
En aquesta part es parla dels productes
i les combinacions que han quedat a la nostra cultura gastronòmica. Una de les
preguntes que ens podem fer , es que es considerava en aquell moment tradició o
tradicional catalana, parlem del voltant dels 1300 i el 1400!
I aquí be la nostre gran qüestió, que
es considera tradicional català. Podem imaginar-nos que de segur que entre
aquelles receptes no hi havia pas elaboracions com el pa amb tomàquet, ni l’escalivada i que tampoc estaria la samfaina tal i com
ara la coneixem, ja que aquestes elaboracions necessitaven uns productes que
encara no es trobaven en aquell moment de la història a Catalunya!
Això ens fa reflexionar, aquella cultura
gastronòmica era procedia de la cuina dels ibers, a la que se li sumava la
cuina dels Romans, a més de la cuina
dels visigots, sense oblidar-nos de les aportacions dels musulmans o la cuina
dels carolingis...es una suma exponencial. Dir però que tot i això no hi havia
xocolata desfeta, si garrofí!
El que sorprèn molt en aquest llibre, es
que ja parla del comensal, o sigui no només d’aquell que cuina sinó també del
perfil d’aquell que menja.
Es molt important aquesta dada,
exactament parla del “comensal català del segle XIV i el seu entorn”. Un entorn
no molt propici per parlar del tema gastronòmic, ja que son èpoques molt bèl·liques, que
generaren situacions delicades a nivell financer, en un marc de crisis
demogràfica i econòmica. Però si es cert que es un moment molt important pel
país, en aquelles dates es crea la Generalitat de Catalunya.
Fixeu-vos si aquest llibre es trencador
al seu temps, de veritat, proveu de trobar a dia d’avui un llibre de cuina o
d’un restaurant que parli del comensal, de com menja, la experiència que te i
el seu context. No ni han seria trencador oi? De segur.
En el llibre de Sent Soví es parla
també dels estris necessaris per fer les receptes que posteriorment explica,
les eines per cuinar de com cuidar-les.
Sents dubte que per ser el primer
manuscrit en català sobre cuina que s’ha trobat, ja apuntava maneres. Hauríem de
tenir-lo al cap, conèixer la historia ens farà lliures, ningú ens podrà manipular,
tal i com diu el meu patró.
Potser quan agafem el proper llibre de
cuina catalana, ens preguntarem, catalana però de quan i en quin context!
