Us crida l’atenció aquest títol? De fet, el titular de la notícia que em va inspirar per escriure aquestes línies era “Més d'un milió de tones de sucre s'acumulen al sòl marí: per què i què suposen”. Aquesta explicava que segons un estudi científic realitzat per l'Institut Max Planck de Microbiologia Marina de Bremen, Alemanya, la posidònia i altres plantes aquàtiques acumulen més d'un milió de tones de sucre en el sòl marí. Gràficament, equivaldria al sucre que contenen 32.000 milions de llaunes de refresc de cola.
La primera pregunta que ens ronda pel cap. Com és que les posidònies creen i acumulen sucre? Les posidònies no es diferencien tant d’un altre tipus de plantes, això vol dir que capturen diòxid de carboni i el transformen aquests en nutrients, entre ells sucres pel seu propi creixement i oxigen imprescindible per la vida dels peixos (la fotosíntesi). Aquests sucres s’acumulen en el sol i els bacteris els consumeixen creant un altre cop CO2 l’equilibri perfecte.
.jpeg)
El problema és que les posidònies també produeixen compostos fenòlics, “compte” paraulota! Bé la gent del vi els hi sona molt perquè són uns compostos que afecten el sabor, el color i la sensació en boca del vi. Poden tenir la funció també d’antioxidant, però en el nostre cas tenen propietats antibacterianes. Per això els microorganismes que han eliminat part del sucre que generen les posidònies no ho fan, no creen CO2 i no és completa el cicle.
Així que les campanyes que hi ha sobre el perill de la sacarosa és cert, però no per nosaltres sinó per tot el fons marí. Hem de fer un crit d’alerta el nostre mar s’està ensucrant, aviat serà com el glacejat de les berlines, d’aquí poc temps la pesca de peixos i mariscs esdevindrà una feina de confiters, captures garrapinyades amb un autèntic contrast del dolç i el salat.
Fora conyes ens hem de prendre aquest tema en serietat, ja que les posidònies són de les plantes més eficients en el procés de transformació de carboni en oxigen. Com apuntava la mateixa notícia hem de pensar que un quilòmetre quadrat d'aquestes plantes emmagatzema el doble de carboni que els boscos terrestres i ho fa unes 35 vegades més de pressa. Per tant, són essencials per reduir la concentració de CO2 a l'atmosfera.
Però com ja sabeu aquesta planta aquàtica està amenaçada, així com tot el seu ecosistema per l’actuació de l’home, les males praxis en el sector de la pesca, el vessament de residus tòxics al mar, els sistemes d’aqüicultura intensiva no sostenibles o l’escalfament de la temperatura del mar per l’efecte hivernacle, entre altres.
La reducció dràsticament la població de posidònies provoca que una infinitat d’espècies marines no disposin d’espai, refugi o nutrients per poder viure. Que el litoral i les platges estiguin cada cop més desprotegides davant l’erosió o que la qualitat de l’aigua es redueixi.
És irònic sens dubte que ens carreguem la posidònia i la seva venjança és ensucrar-nos la vida. Llaga vida a la posidònia al crit de Gloria Cruz “Azúcar”.
