Es va presentar fa un temps una publicació “La cuina dels genis”, que he volgut recupera en aquestes línies per poder fer unes reflexions sobre creativitat o el concepte Geni.
Un projecte que va neixer del III Congrés Català de la Cuina i que és defineix com a "un producte
de turisme gastronòmic relacionat directament i transversalment amb la cultura,
el patrimoni i el coneixement culinari; on el producte i la gastronomia poden
ser motors socioeconòmics d’un territori,
especialment en els àmbits de treball de la cohesió social i territorial i
la sostenibilitat."
El projecte es basa en les conclusions del la darrera publicació de l’OMT
(2019), "Guía para el desarrollo del turismo gastronómico", on s’indica que un
terç de la despesa d’un turista està dedicat al menjar. Al document es
considera que les experiències turístiques memorables són les tenen un caràcter
autèntic, diferencial i innovador.
Es per això que tot el fil conductor, esta basat en una ruta lligada a
quatre punts del territori Reus, Mont-roig, el Vendrell i Horta de Sant Joan, per que com explica el projecte aquests punts del mapa català, van marcar l’obra de quatre genis universals: Antoni Gaudí, Joan Miró, Pau
Casals i Pablo Picasso.
Val a dir d'entrada que
totes les iniciatives son bones, o potser no tot es pot barrejar. D’entrada el
títol crec que genera confusió "La cuina del genis" sembla remetre a una ruta on
el que s’intenta, és reproduir la cuina (elaboracions /receptes) que menjaven o que feien (cuinaven) aquells artistes (Genis).
Un altre dels conceptes que pot remetre a malentesos gira al voltant de la creativitat, -el concepte de
crear o innovar-. Ja que en l’informe recull que en aquesta primera fase “s’ha iniciat un procés culinari creatiu
generador d’idees, de proves, de formes, de textures, de combinació de
productes i de coccions, de representació del paisatge, de reflectir un moment
d’inspiració de l’artista en un plat.”
D'entrada costa de comprendre amb aquest excés de literatura i en tan efusiva declaració. però m’interessa molt el concepte
de procés creatiu. Entès com tots els passos que es segueixen per crear.
Però que és crear?
Segons la definició del DIEC crear es 1 v. tr. [LC] Fer de no res. Déu creà el cel i la terra.
Per a mi és un terme confús, potser pot resultar més fàcil si en comptes de un concepte tant abstracta ens podem imaginar la creativitat com
quelcom més difuminat, amb matissos i estadis. Molts experts descriurn una piràmide on la creativitat es divideix per nivells.
En l'estrat més baix d'aquesta piramide és reprodueix creant alguna cosa semblant a allò que coneixem, un segon esglaó contempla la creació fent algun tipus de variació o combinant coses ja
existents. I així seguim amb creacions més amables, fins al cap d’amunt d’aquesta piràmide, on és trobaria un concepte de creació amb una definició molt semblant a la del diccionari, i que respondria a que la creació sigui trencadora amb allò
establert o fet.
En referència a l’art, àmbit inspirador d’aquest projecte, és parla d’avantguardes
quan es fa referencia a aquest nivell de creació.
La veritat es que no he pogut degustar les elaboracions resultants d’aquest projecte creatiu, així que no puc entrar a valorar, si son o no creatives, ni el seu nivell de creació. D'entrada els hi tinc molt de respecte als professionals que treballen
rere els fogons. Entenc que deuen ser elaboracions inspirades en
el microcosmos dels esmenats artistes i la seva relació amb el territori.
Com he comentat totes les iniciatives son bones, el que cal és ubicar-les,
conceptualitzar-les perquè no es generin confusions. Estic desitjant seguir
aquesta ruta on el producte i les elaboracions mariden amb la visió de genis
com Gaudí, Miró, Casals o Picasso.
Avant
amb la inspiració !!! Força a la terra.
I com diu Ferran Adria els de la avanguarda, son els primers que cauen en una batalla!
