Se que d’entrada amb tota la incursió dels “reality
shows” a la petita pantalla dedicats a la cuina, el concepte terapèutic de la
cuina es pot veure bastant allunyat. Ja que ho podem associar fàcilment amb el
que pateixen els participants que competeixen i que treuen la part més visceral
i fosca de les actituds humanes, lligades amb l’inseguretat,
la cerca del perfeccionament i que tenen com a conseqüència la frustració, els
nervis que poden provocar la desqualificació i el enuig.
Però no parlem de
la cuina en un programa de televisió que busca les misèries per entretenir o d'un restaurant d’alta cuina on la pressió es latent donat
el nivell de perfecció de les tècniques i elaboracions que es requereix.
Ens referim a la
cuina en el àmbit privat, fora d’aquesta pressió i que ens beneficia al convertint-la en una teràpia a l’abast de tothom. Que permet equilibrar-nos d’aquest dia a dia esbojarrat, accelerat i moltes vegades caòtic.
Hi ha
forces professionals del àmbit de la psicologia que utilitza la cuina com a
teràpia per la millora del benestar físic, mental i emocional.
En aquest context
d'oci es factible que un treballi molt les emocions, ja que parlem d'un espai natural de la nostra casa, conegut tot i que de vegades inexplorat o vist com quelcom pesat i
rutinari. A través de la cuina es dona l'espontaneïtat, la interacció amb els
demes, cosa que ens posa en safata fer incidència en la resolució de
conflictes o el desenvolupament de habilitats socials que ens permet aprofundir
en temes relacionats amb el control del comportament.
Son innumerables
els camps d’aprenentatge que podem treballar a través
de la cuina en totes les matèries i àmbits com ara la ciència, la física, llenguatge, les
matemàtiques, càlcul mental, arts plàstiques, etc.
Una altre d’aquestes “paraulotes” que
els experts fan referencia es la consciencia sensorial. Cuinar es un conjunt de
processos on nosaltres participem de manera activa i física, vaja que els
toquem. Això connecta amb els nostres sentits que ens generen unes sensacions
perceptives que ens fan conscients del procés i sobretot, la conseqüència del
treball fet, l’assoliment de fites, el que fa afavorir la
nostra autoestima i ens omple de benestar, ens sentim contents, satisfets amb la
feina feta, fruit de un treball individual o en equip i que ens genera plaer i
gaudi.
Com dèiem el
treball amb les mans ens connecta amb aspectes relacionats amb el nostre nen/a,
ens porta al terreny del joc sense les cabòries diàries, treball que ens
genera un moment de relax i frena el pensament negatiu.
Qui sap potser podem posar de
moda la “Cuina Zen”!
Aquesta teràpia
culinària ens permet treballar l’organització, ens dona una base solida de
treball, es tracta de seguir una recepta estructurada. On existeixen una presa
de decisions: em de pensar el que volem fer abans per poder comprar els
productes, saber que falta que no falta, per on comencem, etc.
I també es
fomenta la memòria amb els passos a seguir amb el que va primer? o que ajuntem
amb que? o recordar a quina temperatura s’ha de
coure.
Com veiem la
cuina no només serveix per alimentar
estomacs i donar plaer a un nivell gastronòmic, sinó que també la podem fer
servir com a eina per estar millor que ens permeti vehicular actituds i
conductes que necessitem endreçar i que ens permetran estar millor a tots els
nivells.
Cuinem, cuinem, cuinem!
